Inici | Contacte Santoral | Vocabulari religiós | Actes Sant Fructuós Divendres, 18 de agost de 2017
idioma castellano idioma english
consulti la nostra web a facebook Twitter de l'Arquebisbat de Tarragona Arquebisbat de Tarragona al Youtube Flickr

Vocabulari religios

Cercador de vocabulari
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V X Z
Vaticà (Vaticano).- 1. Santa Seu. 2. Ciutat del Vaticà, estat situat a l´interior de la ciutat de Roma, el que resta dels antics Estats Pontificis, annexionats a l’Estat italià el 1860, i constituït ran del Pacte de Laterà, signat el 1929 pel papa Píus IX i Benito Mussolini, aleshores cap del govern italià. És l´estat més petit del món, amb només 0´44 km2 de superfície i una població d´uns 1.000 habitants, la major part dels quals resideixen fora del seu territori, on es troba la basílica de Sant Pere. Dins la ciutat de Roma pertanyen també al Vaticà les altres tres basíliques majors: Sant Joan del Laterà (catedral del Sant Pare com a bisbe de Roma), Santa Maria la Major i Sant Pau Extramurs. També és territori vaticà la residència de Castelgandolfo, ubicada a la ciutat del mateix nom, a la vora del llac Albano. Al Vaticà, a més de residir-hi el Papa, hi tenen la seva seu els diferents organismes de la cúria pontifícia. Vegi´s Cúria pontifícia i Santa Seu.
Vel (Velo).- Part del vestit de les religioses que duen hàbit i que cobreix el cap.
Venerable (Venerable).- Primer títol que s´atorga -després d´una acurada investigació- a una persona que mor amb fama de santedat, al qual sol seguir el de beat i, finalment, el de sant.
Veneració (Veneración).- Culte amb que es reverencia una persona o un objecte que li està relacionat, tot reconeixent-hi l´efecte de la gràcia de Déu. Cal diferenciar-lo de l´adoració, que només es pot retre a Déu, com a ésser suprem.
Veneració de l´altar (Veneración del altar).- Actitud reverent que el prevere manifesta vers l´altar com a símbol que és de Jesucrist i com a lloc on s’actualitza sacramentalment el seu sacrifici. El signe extern d’aquesta actitud poden ser la inclinació davant l´altar, el bes sobre l’altar i l´encensament damunt l’altar i del seu entorn.
Venial (Venial).- Es diu del pecat lleu, que no arriba a la ruptura de l´amistat amb Déu.
Verset (Versículo).- Fragments numerats de la Bíblia de dues o tres línies que subdivideixen els seus diferents capítols, els quals també porten un número. Aquesta divisió, que permet la fàcil localització de qualsevol text bíblic, fou ideada l´any 1551 per Robert Estienne, notable filòsof i impressor del rei Francesc I de França.
Vespres (Vísperas).- Part de la Litúrgia de les Hores que se celebra en caure el dia. Té una estructura semblant a les Laudes. Amb aquesta pregària canònica es vol recordar Jesucrist, llum que no s´apaga, i la redempció, a la vegada que es lloa Déu i se li agraeix la protecció rebuda durant el dia que s´acaba.
Vetlla (Vigilia).- Generalment fa referència a l’acció litúrgica amb què s’inicia una gran celebració, iniciada ja la nit.
Viàtic (Viático).- Sagrament de l´Eucaristia administrat als malalts en perill de mort, com a aliment i força per al pas a l´eternitat. En aquest sentit es diferencia de la comunió que s’ofereix a un malalt impossibilitat per a sortir de la seva llar.
Vicari (Vicario).- Prevere que assisteix un superior en les seves funcions i que el substitueix en cas d´absència, indisposició, etc.
Vicari apostòlic (Vicario apostólico).- Prelat que governa un vicariat apostòlic en nom del Papa.
Vicari capitular (Vicario capitular).- Eclesiàstic elegit pels membres del Capítol Catedral per a regir interinament una diòcesi fins a l´elecció d´un nou bisbe.
Vicari episcopal (Vicario episcopal).- Prevere per qui el bisbe d’una diòcesi es fa representar en una zona territorial o en un àmbit de l’acció pastoral d’una diòcesi per mandat del mateix bisbe i amb les facultats que el dret general li atorga.
Vicari general (Vicario general).- Prevere que assisteix el bisbe en les seves funcions i que actua amb la seva autoritat i en representació seva en tot el territori diocesà i en els diversos afers, d’acord amb les facultats que el dret general li assigna.
Vicari parroquial (Vicario parroquial).- Prevere nomenat pel bisbe que collabora amb el rector d´una parròquia i que, en la seva absència, té les mateixes obligacions que aquest, excepte la d´aplicar la missa pel poble. Segons el Dret Canònic el vicari parroquial pot ser constituït tant per a treballar en tota l’acció pastoral de la tota la parròquia, en una part de la parròquia o sobre un grup de fidels de la dita parròquia, com per a acomplir un ministeri determinat en diverses parròquies simultàniament.
Vicaria (Vicaría).- 1. Dignitat de vicari. 2. Oficina on despatxa un vicari. 3. Territori sota la jurisdicció d´un vicari.
Vicarial (Vicarial).- Relatiu al vicari.
Vicariat (Vicariato).- 1. Dignitat de vicari. 2. Temps que duren les funcions d´un vicari. 3. Territori sota la jurisdicció d´un vicari.
Vicariat apostòlic (Vicariato apostólico).- És aquella part del poble de Déu que, per circumstàncies diverses, encara no s´ha constituït en diòcesi. Es tracta d´una jurisdicció eclesiàstica semblant a la prefectura apostòlica, molt freqüent en països de missió.
Viril (Viril).- Capseta de cristall on es posa la forma consagrada i es col·loca en la custòdia per a l´adoració de l’Eucaristia.
Virtuts cardinals (Virtudes cardinales).- Són quatre: prudència, justícia, fortalesa i temprança, que són principi d’altres virtuts.
Virtuts teologals (Virtudes teologales).- Són tres: fe, esperança i caritat, l´objecte directe de les quals és Déu mateix.
Visió (Visión).- Imatge que es percep de manera sobrenatural mitjançant el sentit de la vista, per representació imaginativa o bé per il·luminació intel·lectual infosa sense existència de cap imatge.
Visió beatífica (Visión beatífica).- S´anomena així la vida en el cel, és a dir, la unió íntima amb Déu que implica la visió-coneixement i la compenetració a través de l´amor. Consisteix en una nova relació de la criatura amb Déu, més enllà de les categories humanes.
Vocació (Vocación).- La crida que Déu fa a un home o una dona per a desenvolupar una missió, com fou el cas d´Abraham o dels profetes. Actualment, aquest mot es reserva gairebé exclusivament per a la crida que implica una forma de vida diferent de l’ordinària, com pot ser el ministeri presbiteral o la vida consagrada. En aquest sentit cal entendre aquesta crida més com una elecció que no pas com una exigència, malgrat les renúncies que comporta l´adopció d´aquesta forma de vida.
Vots (Votos).- 1. Promeses fetes a Déu que van més enllà del que estableixen els preceptes. 2. Els propis de l´estat religiós i reconeguts per l´Església: pobresa, castedat i obediència.
Vots perpetus (Votos perpetuos).- Els fets per sempre. Vegi´s Vots públics i Vots solemnes.
Vots privats (Votos privados).- Els que una persona es disposa a fer en les condicions que ella mateixa determina.
Vots públics (Votos públicos).- Els admesos i regulats per l´Església per a aquelles persones que es consagren a la vida religiosa: pobresa, castedat i obediència.
Vots quadragesimals (Votos cuadragesimales).- Els que es feien en alguns ordes religiosos d´observar durant tot l´any la mateixa abstinència que en el temps de Quaresma.
Vots simples (Votos simples).- Promesa feta a Déu sense solemnitat exterior de dret.
Vots solemnes (Votos solemnes).- El que es fan públicament amb les formalitats previstes en el Dret canònic, com en el cas de la professió religiosa.
Vuitada (Octava).- Espai de vuit dies durant els quals l´Església celebra alguna festa o solemnitat.
Vulgata.- Mot llatí que vol dir "popular, divulgada" i es refereix a la traducció llatina de la Bíblia que va preparar sant Jeroni a partir de l´any 383 per encàrrec del papa sant Dàmas (nascut probablement a Argelaguer, a la Garrotxa), per tal de substituir les versions existents. El nom de "Vulgata" li´n fou donat a partir del segle XVI i durant molts anys fou l´única versió de la Bíblia reconeguda per l´Església.