Inici | Contacte Santoral | Vocabulari religiós | Actes Sant Fructuós Divendres, 18 de agost de 2017
idioma castellano idioma english
consulti la nostra web a facebook Twitter de l'Arquebisbat de Tarragona Arquebisbat de Tarragona al Youtube Flickr

Vocabulari religios

Cercador de vocabulari
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V X Z
Te Deum.- "A tu, oh Déu...". Paraules amb què comença un conegut himne d´acció de gràcies llatí. Es resa alguns dies a la Litúrgia de les hores i l´Església el canta en ocasions d’especial solemnitat.
Temor de Déu (Temor de Dios).- No significa tenir por de Déu, sinó una actitud de reverència i total dependència de la seva grandesa i de la seva bondat.
Temple (Templo).- 1. Edifici dedicat al culte. 2. Jesucrist.
Temps de durant l´any (Tiempo durante el año, tiempo ordinario).- Temps de l’Any litúrgic, també conegut amb el nom de “temps ordinari”, que comprèn 33 o 34 setmanes. Està dividit en dues parts: el període que segueix el temps de Nadal fins a la quaresma, i el període que segueix el temps de Pasqua fins a l’inici del nou Any litúrgic.
Temps ordinari (Tiempo ordinario, tiempo durante el año).- Temps de durant l´any.
Temps pasqual (Tiempo pascual).- Són els cinquanta dies que van del diumenge I de Pasqua al diumenge de Pentecosta (últim diumenge de Pasqua), considerats –tots cinquanta dies- com un gran diumenge en què se celebra la resurrecció de Jesucrist.
Temptació (Tentación).- 1. Impuls que ens inclina a fer el mal. 2. A la Bíblia apareix Déu temptant l´home, la qual cosa s´ha d´interpretar com a prova, no pas com a incitació al mal. 3. L´home tempta Déu quan li demana miracles per manca de confiança.
Teocràcia (Teocracia).- 1. Govern exercit directament per Déu. 2. Sistema de govern en què l’autoritat es presenta exercida en nom de Déu i legitimada per ell. En aquesta forma de règim fàcilment es confonen i barregen les lleis de naturalesa civil i les de naturalesa religiosa. L´antic Israel és un exemple de règim teocràtic.
Teodicea (Teodicea).- Part de la filosofia que tracta de l´existència i dels atributs de Déu.
Teofania (Teofanía).- Manifestació de Déu d´una manera perceptible als sentits humans. Pot ser mitjançant una aparició o mitjançant els somnis, el foc, etc.
Teologia (Teología).- Ciència que tracta de Déu i de la vida i la fe cristianes, a la llum de la revelació divina.
Terciari (Terciario).- Membre d´un orde tercer, és a dir, seglar.
Testament (Testamento).- 1. Cadascuna de les dues parts de la Bíblia. L´Antic Testament conté tots els escrits sagrats anteriors a la vinguda de Jesucrist, i el Nou Testament conté els quatre evangelis i la resta d´escrits canònics posteriors a Jesucrist. 2. L´expressió "testament" ve de la traducció que del terme "Aliança" feren els traductors de l´Antic Testament, expressió que va passar al llatí i a la resta de llengües.
Teula (Teja).- Barret en què l´ala, alçada dels dos costats, té una forma anàloga a la d´una teula i que era usat antigament pels eclesiàstics com a peça de vestir pel carrer.
Tiara (Tiara).- Corona triple (representació del poder temporal i de l´espiritual), utilitzada pels papes fins Pau VI, que va deixar d´usar-la poc després de la seva elecció. És la corona que figura a l´escut heràldic de la Santa Seu.
Tinença (Tenencia).- Quasiparròquia.
Tovalles (Mantel).- Peça generalment de lli que es posa sobre l´altar, a manera de la que es fa servir per parar la taula de menjar. Actualment, amb una d´aquestes peces n´hi ha prou per a poder celebrar l´eucaristia.
Tradició (Tradición).- Expressió que fa referència a la divina revelació, rebuda de Déu i fidelment conservada en l’Església i per l’Església, i continguda per escrit en el cànon de les Sagrades Escriptures del Nou Testament, que va ser fixat sota l’autoritat dels apòstols. La Tradició en sentit ampli comprèn a més de les Sagrades Escriptures la mateixa vida de l’Església, que s’expressa en l’acció sacramental, la predicació, l’ensenyament i la reflexió teològica, l’exemple de vida i el “sensus fidei” de tots els fidels. L’Església Catòlica reconeix en els bisbes, successors dels apòstols, sobretot quan es reuneixen en Concili universal sota l’autoritat del papa, amb l’assistència de l’Esperit Sant, una funció de direcció i de magisteri que garanteix la fidelitat en la interpretació i la integritat en la transmissió de la Revelació divina.
Tradició apostòlica (Tradición apostólica).- Obra de sant Hipòlit, martiritzat l´any 235, i en la qual es troba la pregària eucarística més antiga que es coneix, i sobre la qual està basada la segona de les actuals anàfores eucarístiques.
Tradició sacerdotal (Tradición sacerdotal).- Una de les fonts dels cinc primers llibres de la Biblia, anomenats Pentateuc, provinent dels sacerdots de l´exili babilònic.
Transubstanciació (Transubstanciación).- Expressió que significa el canvi que es produeix en les espècies eucarístiques de pa i vi, quan, mitjançant la consagració, esdevenen el cos i la sang de Crist.
Tribunal diocesà (Tribunal diocesano).- Tribunal eclesiàstic de primera instància.
Tribunal metropolità (Tribunal metropolitano).- Tribunal eclesiàstic de segona instància, és a dir, que té competència sobre les causes que han obtingut sentència d’un tribunal en primera instància (Tribunal diocesà o arxidiocesà).
Tridu (Triduo).- Celebracions religioses que duren tres dies. Generalment són tres dies de preparació abans d´una solemnitat.
Tridu pasqual (Triduo pascual).- A diferència de la resta de tridus, el pasqual no és pas una preparació de la solemnitat de la resurrecció, sinó la mateixa celebració progressiva de tot el misteri pasqual de Crist, és a dir, el seu pas d’”aquest món al Pare” (la mort – la sepultura - la resurrecció). El Dijous sant (missa vespertina de la Santa Cena) és la preparació del tridu; Divendres sant, la mort; Dissabte sant, la sepultura, Vetlla pasqual, la resurrecció, amb la qual s’inicia la Pasqua, que acaba al cap de 50 dies (Pentecosta).
Trinitat (Trinidad).- Nom que en la fe cristiana fa referència a un sol Déu, que subsisteix ens tres persones divines: Pare, Fill i Esperit Sant.
Trisagi (Trisagio).- Pregària d’adoració adreçada a Déu u i tri, és a dir, Pare, Fill i Esperit Sant.
Tron (Trono).- 1. Tabernacle o petita capella en què s´exposa el Santíssim Sagrament de l’Eucaristia. Antigament estava col·locat, enlairat, rere l’altar. 2. Esperits benaurats que formen el tercer cor celestial. 3. Peanya o fornícula on es col·loca la imatge d´un sant.
Trona (Púlpito).- Plataforma petita, proveïda d´ampit i tornaveu, col·locada a una altura adequada i des de la qual, antigament, s´hi predicava, i s’hi proclamaven les lectures de la missa, etc.
Turiferari (Turiferario).- El ministre que porta l´encenser en una cerimònia litúrgica.