Vocabulari religios

Cercador de vocabulari
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V X Z
Bàcul (Báculo)..- Crossa o gaiata, semblant al que utilitzaven els antics pastors, símbol d´autoritat dels bisbes com a pastors espirituals del poble.
Baldaquí (Baldaquino)..- Construcció de bronze, marbre, fusta, etc., en forma de dosser sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que generalment cobreix un altar, una trona, etc.
Baldaquí (Ciborio)..- Baldaquí que cobreix un altar a les esglésies romàniques.
Baptisme (Bautismo)..- Primer sagrament de la iniciació cristiana, constituïda pel baptisme, la confirmació i l´eucaristia. El baptisme és el sagrament que incorpora a l´Església qui el rep, li comunica la gràcia i el neteja del pecat original. El ministre ordinari del baptisme és el bisbe, el prevere i el diaca. En absència o impediment del ministre ordinari, el confereix lícitament un catequista o una altra persona que l´Ordinari del lloc hagi destinat a aquesta funció. En cas de necessitat, el pot administrar qualsevol persona que tingui la intenció deguda. El baptisme es pot administrar a qualsevol ésser humà no batejat. En el cas d´un adult, cal que hagi manifestat la seva intenció de rebre el sagrament i estigui suficientment instruït sobre les veritats de la fe i les obligacions dels cristians.
Baptisteri (Baptisterio)..- Indret destinat a la celebració del baptisme. Actualment és la part d´una església on hi ha la pica baptismal, generalment a l’entrada (dreta o esquerra), per significar que el baptisme és el sagrament pel qual la persona entra a formar part de la comunitat cristiana. Antigament era un edifici exempt, separat de l’església, generalment de planta poligonal o circular, on s´administrava el baptisme per immersió.
Basílica (Basílica)..- Església notable per la seva antiguitat, significació, etc., i que gaudeix de certs privilegis. Originàriament, edifici de l’estat, presidit per l’estàtua de l’emperador, destinat a actes públics. Alguns d’aquests edificis foren cedits per l’emperador Constantí a l’Església i destinats a la celebració d’actes de culte.
Basílica major (Basílica mayor)..- Cadascuna de les quatre esglésies principals de Roma que, des de l´alta edat mitjana, són considerades com les primeres de la cristiandat: Sant Joan de Laterà, catedral del bisbe de Roma (papa), i per això anomenada ”urbis et orbis omnium ecclesiarum mater et caput” (cap i mare de totes les Esglésies de la ciutat (de Roma) i de tota la cristiandat; Santa Maria la Major, edificada a l’indret on fou construïda la primera església d’occident dedicada a la Mare de Déu després del Concili d’Èfes, que proclamà Maria com a Mare de Déu; Sant Pau Extramurs, indret del martiri de l’apòstol Pau; i Sant Pere del Vaticà, indret del martiri de l’apòstol Pere.
Basílica menor (Basílica menor)..- Les basíliques de Roma, excepte les quatre majors, i d´altres indrets del món que gaudeixen de certs privilegis per raons històriques, etc., com ara moltes catedrals.
Bateig (Bautizo).- Acte d´administrar el sagrament del baptisme.
Beat (Beato).- Persona les virtuts heroiques de la qual, prèviament verificades, han estat declarades solemnement pel Sant Pare i és digne, per tant,que se li reti culte.
Beatificació (Beatificación).- Ritu mitjançant el qual un servent de Déu és proposat com a model de vida cristiana i es permet retre-li culte. La beatificació és un pas vers la canonització, mitjançant la qual el beat és declarat sant. La diferència entre beat i sant és que al beat se li pot professar culte públic en només alguns llocs, com ara el seu país nadiu o la congregació religiosa a la qual va pertànyer, mentre que al sant se li pot retre culte a tota l’Església.
Benaurança (Bienaventuranza)..- 1. Felicitat eterna, salvació. 2. Cada una de les frases que va pronunciar Jesús al Sermó de la Muntanya.
Benaventurança (Bienaventuranza)..- Vista i possessió de Déu en el paradís, summa felicitat.
Benedicció (Bendición).- Benedicció (Bendición). En un sentit ascendent, oració mitjançant la qual es lloa o glorifica Déu o els sants. En un sentit descendent, oració mitjançant la qual l´Església implora la protecció de Déu sobre les persones. Quan l´Església beneeix coses o llocs relacionats amb la vida humana, ho fa sempre tenint present les persones que utilitzen aquelles coses o actuen en aquells indrets. Qualsevol prevere pot impartir benediccions, excepte aquelles que queden reservades al papa o als bisbes. El diaca només pot impartir aquelles benediccions que el dret li permet expressament. Benedicció apostòlica (Bendición apostòlica). La que en algunes solemnitats religioses donen el papa, els bisbes o els preveres tot fent tres vegades el senyal de la creu quan s´anomenen les tres persones de la Santíssima Trinitat.
Benedicció apostòlica (Bendición apostólica).- La que en algunes solemnitats religioses donen el Papa, els bisbes o els preveres tot fent tres vegades el senyal de la creu quan s´anomenen les tres persones de la Santíssima Trinitat.
Benedicció constitutiva (Bendición constitutiva)..- Aquella mitjançant la qual un objecte o un lloc queden reservats al culte, com ara una església.
Benedicció invocativa (Bendición invocativa)..- Aquella mitjançant la qual es demana a Déu la seva protecció.
Benedicció nupcial (Bendición nupcial)..- La que s’imparteix als nous esposos.
Benediccional (Bendicional).- Llibre litúrgic que conté la doctrina de l´Església sobre les benediccions i les fórmules per a celebrar aquests sagramentals en les més variades circumstàncies.
Benefici eclesiàstic (Beneficio eclesiástico).- Càrrec que l´Església confereix canònicament i al qual va anexa una renda. El Codi de Dret Canònic estableix que cal procurar-ne la supressió progressiva.
Beneficial (Beneficial).- Relatiu a un benefici eclesiàstic.
Beneficiat (Beneficiado).- El que gaudeix d´un benefici eclesiàstic.
Bil·locació (Bilocación).- Fet d´estar en dos llocs simultàniament. És un miracle atribuït a diversos sants.
Binació (Binación).- El fet de celebrar un prevere dues misses en un mateix dia.
Birreta (Birreta).- Capell de color vermell que el papa lliura als cardenals quan són creats.
Bisbe (Obispo).- Membre de l´Església que ha rebut la plenitud del sacerdoci ministerial mitjançant el sagrament de l´orde. Generalment és el pastor d´una diòcesi o Església particular i,en virtut de la col·legialitat, comparteix amb el papa i amb els altres bisbes la responsabilitat sobre tota l´Església. Els bisbes són els successors dels apòstols. El bisbe diocesà, en complir els setanta-cinc anys d´edat, és pregat de presentar la renúncia del seu càrrec al papa, el qual, després d´examinar totes les circumstàncies, proveirà.
Bisbe auxiliar (Obispo auxiliar).- Prelat sense jurisdicció pròpia, amb títol "in partibus", nomenat per ajudar en les seves funcions a algun bisbe o arquebisbe.
Bisbe coadjutor (Obispo coadjutor).- Bisbe que té dret de succeir un bisbe diocesà quan aquest cessa per defunció o per incapacitat.
Bisbe electe (Obispo electo).- Bisbe que només en té el nomenament, però que encara no ha rebut l’ordenació episcopal, que confereix la plenitud del sagrament de l’orde.
Bisbe sufragani (Obispo sufragáneo).- El que regeix una diòcesi que, junt amb altres diòcesis, forma una província eclesiàstica, presidida per un arquebisbe metropolità, titular d´un arquebisbat, que forma part de la referida província.
Blasfèmia (Blasfemia).- Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants o cosa sagrada. Renec.
Bonet (Bonete).- Capell petit, de quatre becs, que usaven els eclesiàstics, principalment fora de les celebracions litúrgiques i per estar per casa.
Bordó (Bordón).- Vara, sovint de metall, que usen certs preveres -com ara els mestres de cerimònia o els xantres- en les processons i altres cerimònies litúrgiques.
Breu (Breve).- Rescripte pontifici escrit en llatí i segellat amb el segell del papa o "Anell del Pescador". És un document menys solemne que una butlla i, generalment, s´utilitza per a transmetre la correspondència política dels pontífexs i per a dictar resolucions referents al govern i disciplina de l´Església.
Breviari (Breviario).- Nom que abans del concili Vaticà ii rebien el llibre o llibres que contenien l´ofici diví o oració oficial de l´Església per a la santificació del dia. Aquesta denominació prové del fet que, en el seu origen, fou un extret d’un llibre de pregària més extens. Aquest mot, malgrat que inadequat, encara s´utilitza i s´ha anat substituint pel de Litúrgia de les Hores.
Butlla (Bula).- Document de la màxima importància, signat pel papa, relatiu a matèria de fe o d´interès general, concessió de gràcies i privilegis, etc, Porta penjant una peça de plom en forma de medalla sobre la qual s´imprimeix, per un costat, els caps de sant Pere i sant Pau i per l´altre el nom del pontífex.