Vocabulari religios

Cercador de vocabulari
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V X Z
A divinis (Suspensió)..- Pena canònica mitjançant la qual es prohibeix a un clergue l´exercici dels actes propis del seu ministeri, com ara celebrar l´eucaristia o administrar els (altres) sagraments.
A.M.D.G..- Sigla llatina d´"Ad majorem Dei gloriam", que vol dir "A major glòria de Déu", emprada a moltes cartes i que esdevingué el lema dels jesuïtes.
Ab urbe condita..- Expressió llatina que significa "des de la fundació de la ciutat" (de Roma).
Abadal (Abadengo).- Relatiu a la dignitat o a la jurisdicció de l´abat o abadessa. Abadessa
Abadessa (Abadesa).- Mare superiora en algunes comunitats de religioses (comunitats monàstiques femenines).
Abadia (Abadía).- 1. Monestir amb territori propi, regit per un abat. 2. Dignitat d´abat o d´abadessa. 3. En algunes poblacions, casa rectoral o rectoria.
Abadia territorial.- Porció determinada del poble de Déu, delimitada territorialment, confiada per circumstàncies especials a un abat que la regeix de la mateixa manera que un bisbe diocesà.
Abadiat (Abadiato, abadiado).- 1. Abadia. 2. Territori de l´abadia. 3. Temps que dura el govern d´un abat o abadessa.
Abat (Abad).- Superior d´algunes ordes monàstiques (comunitats monàstiques masculines).
Abat beneït (Abad bendito).- El que exerceix una jurisdicció gairebé episcopal.
Abat exempt (Abad exento).- El que és independent de la jurisdicció del bisbe de la diòcesi i depèn directament del papa.
Abat mitrat (Abad mitrado).- El que pot usar insígnies episcopals (Mitra, solideu, bàcul).
Absolta (Responso).- Responsori, cant (pregària) que es diu per als difunts.
Absolució col·lectiva (Absolución colectiva).- La que s´imparteix a diverses persones alhora. No pot impartir-se si no hi ha imminent perill de mort o alguna altra causa greu que impedeixi o faci difícil l’absolució i prèvia confessió individual dels pecats. No es pot considerar necessitat suficient la manca de confessor per gran concurrència de penitents, a no ser que no s’hagi pogut preveure.
Absolució sagramental (Absolución sacramental).- Acte de perdonar, el confessor, els pecats del penitent. L´absolució, generalment, només pot obtenir-se mitjançant la confessió.
Abstinència (Abstinencia).- Privació de menjar carn uns dies determinats en compliment d´un precepte de l´Església o d´un vot particular. Obliga els qui han complert catorze anys.
Acció de gràcies (Acción de gracias).- Oració l´objecte de la qual és agrair a Déu (o als sants) els favors rebuts.
Acció pastoral (Acción pastoral).- Conjunt d´activitats que tenen com a finalitat la realització de la missió de l´Església.
Acèfal (Acéfalo).- Es diu del clergue que no està incardinat en cap diòcesi, institut religiós, etc. El Dret canònic preveu que no s´admeti l´existència de clergues no incardinats enlloc.
Aclamació (Aclamación).- Breu fórmula litúrgica, generalment joiosa, que profereix (proclama)l´assemblea en moments concrets d´una celebració, com ara "Donem gràcies a Déu", "Al·leluia", etc.
Acòlit (Acólito).- 1. Ministre que ha rebut el ministeri laïcal de l´acolitat i serveix a l´altar. 2. Ministre no ordenat que ajuda el prevere i el diaca en el servei a l´altar. 3. Escolà.
Acolitat (Acolitado).- Un dels ministeris laïcals, abans anomenats "ordes menors". És un pas previ al diaconat i s´ha d´exercir un temps convenient.
Acta Apostolicae sedis..- Publicació periòdica en la qual apareixen tots els documents oficials del papa i dels màxims organismes de la Santa Seu.
Ad extra.- Expressió llatina que significa "cap enfora " i s´utilitza per a indicar les accions de les persones de la Santíssima Trinitat que són comunes a les tres, ja que fan referència a tot el que és relatiu a la creació i a l´acció permanent sobre tot el que ha estat creat.
Ad intra..- Expressió llatina que significa "cap a dins" i s´utilitza per a indicar les accions de les persones de la Santíssima Trinitat. Les accions "ad intra" són pròpies de cadascuna de les persones (el que és propi de la paternitat,de la filiació i de la comunió mútua en l´amor).
Ad látere (Legatus).- [Legat] “al costat” (del papa). S´anomenava així un cardenal de la confiança del Papa a qui s´encomanava una missió especial.
Ad limina Apostolorum.- Expressió llatina molt sovint abreujada amb els mots "ad limina". Significa "Al llindar dels apòstols". Els bisbes titulars de totes les diòcesis del món tenen l´obligació -si no hi ha una causa molt greu que ho impedeixi- de fer la "Visita ad limina" cada cinc anys per visitar les tombes dels sants apòstols Pere i Pau i presentar-se al Pontífex Romà. En aquest període el bisbe diocesà ha d´enviar un informe sobre l´estat de la diòcesi que li ha estat confiada i l´any que li toca presentar-lo és quan ha d´efectuar la visita.
Ad perpetuam rei memoriam.- Fórmula llatina molt freqüent en documents pontificis que significa "Per a perpètua recordació".
Administració apostòlica (Administración apostólica).- És una determinada porció del poble de Déu, en un territori delimitat, que per raons especials i particularment greus no es erigida en diòcesi i és confiada a un administrador apostòlic directament dependent del Papa.
Administrador apostòlic (Administrador apostólico).- El qui té cura d´una administració apostòlica, i al qual el dret equipara al bisbe.
Administrador diocesà (Administrador diocesano).- El prelat que per estar una seu vacant o per altres raons (incapacitat del bisbe, etc.) regeix una Església particular en forma semblant al bisbe titular. Pot ser un bisbe o un prevere i el dret estableix un seguit de limitacions a les seves funcions, com ara el fet de no poder concedir llicència d´incardinació, conferir canongies, remoure el canceller i els notaris, etc.
Adoració (Adoración).- Retre culte a Déu. Els sants, les imatges i els objectes no poden ser adorats, sinó venerats.
Adscrit (Adscrito).- 1. Prevere, diaca, o laic amb missió pastoral assignat amb caràcter permanent al servei d´una parròquia. 2. Vegi´s Incardinat.
Advent (Adviento).- El temps litúrgic que precedeix la festa de Nadal i que comença el quart diumenge abans de l´esmentada festa.
Àgape. (Ágape).- Expressió grega que significa "caritat" i fa referència a l´àpat de caritat que celebraven els primers cristians, generalment en relació amb l´eucaristia i de la qual ha esdevingut sinònim.
Agent de pastoral (Agente de pastoral).- Membre de l´Església que desenvolupa una funció específica de cara a incrementar el Regne de Déu.
Aggiornamento.- Paraula italiana que significa "Posar al dia". Fou encunyada pel papa Joan XXIII amb motiu del Concili Vaticà II.
Àgrafa. (Ágrafa).- Expressió grega que vol dir "el que no està escrit" i fa referència a dites de Jesucrist que no foren incloses en els llibres del Nou Testament.
Alba (Alba).- Túnica de tela blanca que els ministres es posen durant la celebració eucarística i altres cerimònies religioses.
Alfa i Omega .- Primera i última lletres de l´alfabet grec i simbolitzen Jesucrist com a principi i fi de totes les coses. A la litúrgia de la Vetlla Pasqual s´utilitza aquesta imatge en la decoració del ciri pasqual.
Almoina (Limosna).- El que es dóna caritativament -ja sigui en diner o en espècie- per a socórrer una necessitat.
Altar (Altar).- El moble més important del presbiteri i on es celebra l´eucaristia. Representa Jesucrist, raó per la qual només pot haver-n’hi un, i en lloc preminent, ja que Jesucrist és també u i únic. Només per raó del seu valor artístic o històric es conserven els altars construïts a les capelles laterals d’algunes esglésies. Es preferible de pedra, particularment quan ha de ser dedicat (Veure Dedicació). Damunt l’altar es dipositen els elements del sacrifici eucarístic: el pa i el vi. Pot ser fix o mòbil
Altar fix (Altar fijo).- El que no es pot moure per raó de la seva construcció. És el que convé que hi hagi a les esglésies.
Altar major (Altar mayor)..- L´altar principal d´una església.
Altar mòbil (Altar móvil).- El confeccionat en qualsevol matèria sòlida i digna, apte per a ser transportat. S´usen en celebracions en llocs on no hi ha església, o aquesta, per alguna circumstància especial, resulta insuficient.
Altar privilegiat..- El que té concedida indulgència plenària para les misses que s´hi celebren.
Al·leluia (Aleluya).- Expressió hebrea que significa "Lloeu el Senyor". És una aclamació litúrgica molt freqüent als salms, molt utilitzada en el temps litúrgic pasqual i que no s’omet durant la Quaresma.
Ambó (Ambón).- El lloc -i per extensió el faristol- des d´on es proclamen les lectures a les celebracions litúrgiques. Antigament, rebien aquest nom les trones -generalment de pedra i situades a cada costat del presbiteri en algunes esglésies- des d´on es cantaven l´epístola i l´evangeli.
Amén.- Paraula hebrea que expressa adhesió, acord, refermança del que s´ha dit. Amb aquesta aclamació, el poble ratifica el que acaben de dir el president de l´assemblea o un altre ministre.
Amit (Amito).- Llenç que el prevere es pot posar per a celebrar els oficis divins. Es col·loca sobre les espatlles, i sota l´alba, subjecte per dues cintes que es creuen sobre el pit. Actualment gairebé ha caigut en desús.
Anàfora (Anáfora).- Pregària eucarística. En alguns casos se li diu també cànon. A les litúrgies grega i orientals és la part de la missa que correspon al prefaci de la litúrgia catòlica.
Anàmnesi (Anámnesis).- Record o memorial dels principals misteris del Senyor dins la pregària eucarística: encarnació, passió mort, resurrecció, ascensió...
Anatema (Anatema).- Actualment, excomunió dictada d´una forma particularment solemne.
Anell (Anillo).- Peça de metall, en forma de cèrcol, que es porta al dit i que en els religiosos simbolitza el lligam, lliurement acceptat, amb Crist.
Anell del Pescador (Anillo del Pescador).- Segell papal, que representa l´apòstol sant Pere assegut a una barca i tirant la xarxa al mar. Aquest anell serveix per a segellar alguns documents pontificis i es destrueix a la mort del pontífex.
Anell episcopal (Anillo episcopal).- Anell que porten els bisbes com a signe d´autoritat.
Àngel (Ángel).- Ésser espiritual, missatger sobrenatural de Déu, intermediari entre aquest i l´home.
Àngel de la guarda (Ángel de la guarda, custodio, tutelar).- L´assignat per Déu a cada persona per a la seva custòdia i protecció.
Àngelus. (Ángelus).- Com passa sovint, l´inici de la frase ha quedat com a denominació de tota la pregària sencera. "Angelus" ve d´"Angelus Domini nuntiavit Mariae" (L´àngel [del Senyor anuncià a Maria]). Aquesta oració,en principi, només es resava per la tarda, però posteriorment passà a fer-se pel matí i pel migdia. Aquesta darrera oració ha esdevingut la més popular. És molt famós el que resa el papa en presència dels fidels congregats a la plaça de Sant Pere i cal dir que amb aquesta sola paraula es designa també tota la cerimònia.
Animador de la fe (Animador de la fe).- L´encarregat de mantenir viva la vida espiritual en un grup o moviment.
Anticlerical (Anticlerical).- Enemic del domini o poder polític o social del clergat.
Anticrist (Anticristo).- Personatge que, segons l´Apocalipsi, establirà una doctrina contrària a la de Jesucrist i perseguirà aferrissadament l´Església i els seus fidels abans de la fi del món.
Antífona (Antífona).- Verset que es canta tot o en part abans d´un salm i que es repeteix després tot sencer.
Antifonari (Antifonario).- Llibre on són anotades les antífones.
Antipapa (Antipapa).- El personatge que no havent estat elegit legítimament, pretén ser reconegut com a pontífex en oposició al papa veritable. N´hi ha hagut uns quants al llarg de la història de l´Església.
Anunciació (Anunciación).- Vinguda de l´arcàngel Gabriel per anunciar a Maria que seria la mare de Jesucrist.
Anunciació, Solemnitat de l´ (Anunciación, Solemnidad de).- Festa litúrgica de la màxima categoria, commemorativa de l´encarnació del Fill de Déu i del seu anunci per l’Arcàngel Gabriel. Se celebra el 25 de març, nou mesos abans de Nadal.
Any Jubilar (Año Jubilar).- L´any de jubileu universal que se celebra a Roma en certes èpoques, amb indulgència plenària, solemne i universal, concedit després mitjançant butlla a les esglésies assenyalades, per als pobles de la cristiandat. Es ve celebrant des de l´any 1300, en temps del papa Bonifaci VIII. Antigament se celebraven cada 50 anys i, posteriorment, es celebren cada 25.
Any litúrgic (Año litúrgico).- Ordenació del temps de l´any que fa l´Església per a celebrar els misteris del Senyor. Comença el primer diumenge d´Advent, quatre setmanes abans de Nadal i està dividit en temps litúrgics, els quals són Advent, Nadal i Epifania, Quaresma, Temps pasqual i Temps durant l´any.
Any sant (Año santo, año jubilar, jubileo).- Vegi´s Any jubilar.
Anyell pasqual (Cordero pascual).- Jesucrist, tot recordant l´anyell que els jueus sacrificaven en el temple el primer dia de la Pasqua com a memorial del seu alliberament de la captivitat d´Egipte.
Apòcrif (Apócrifo).- Llibre no reconegut per l´Església. Per exemple, Evangelis apòcrifs.
Apostasia (Apostasía).- Abandonar l’Església catòlica a la qual un pertany per raó del Baptisme .
Apòstata (Apóstata).- El qui abandona l’Església catòlica. El qui es passa a una altra confessió cristiana rep el nom de cismàtic o d´heretge.
Apostatar (Apostatar).- Acció d´abandonar la fe catòlica.
Ara (Ara).- Altar.Pedra portàtil, col·locada sobre l’altar, que conté relíquies de sants i damunt la qual es col·loquen els dons eucarístics. A vegades aquestes relíquies estan dipositades en un petit nínxol fet dins la mateixa mesa de l’altar.
Arcà (Arcano).- Secret. Antigament, entre els primers cristians, va existir l´anomenada "disciplina de l´arcà", per la qual no es donaven a conèixer als pagans aspectes de la fe que no estaven en condicions d´entendre. Això era extensiu fins i tot als neòfits (acabats de batejar), als quals els hi eren revelats paulatinament.
Arcàngel (Arcángel).- Esperit situat sobre els àngels en la jerarquia celestial.
Ardiaca (Arcediano, archidiácono,).- 1. Antigament, el primer o principal dels diaques d´una església i, posteriorment, càrrec o dignitat en els capítols de les catedrals. 2. Jutge ordinari que, antigament i en un territori determinat, exercia jurisdicció delegada pel bisbe. 3. Actualment, clergue de l´Església anglicana responsable de l´administració de tota la diòcesi o de la part que el bisbe autoritzi.
Ardiaconat (Arcedianato, archidiaconato).- 1. Dignitat d´ardiaca. 2. Territori de la seva jurisdicció. 3. Casa que habita l´ardiaca.
Arquebisbal (Arzobispal).- Relatiu a l´arquebisbe.
Arquebisbat (Arzobispado).- 1. Província eclesiàstica que està sota la jurisdicció de l´arquebisbe. 2. Territori que, sense ser província eclesiàstica, té aquesta categoria i depèn directament de la Santa Seu. 3. Dignitat d´arquebisbe. 4. Residència de l´arquebisbe. 5. Cúria.
Arquebisbe (Arzobispo).- Bisbe d´una diòcesi que és el cap o autoritat primera d´una província eclesiàstica, la qual comprèn diferents bisbats sufraganis. Aquest càrrec va lligat a una seu episcopal determinada o aprovada pel papa. Són competència de l´arquebisbe a les diòcesis sufragànies vetllar perquè la fe i la disciplina eclesiàstica siguin conservades acuradament, designar l´Administrador diocesà en cas de seu sufragània vacant, rebre del papa els encàrrecs peculiars i potestat que el dret determini, etc. En alguns casos excepcionals, un arquebisbe pot ser-ho d’una seu que no té sufragànies.
Arxidiaca (Arcediano).- Vegi´s Ardiaca.
Arxidiaconat (Arcedianato).- Vegi´s Ardiaconat.
Arxidiòcesi (Archidiócesis).- Província eclesiàstica que està sota la jurisdicció d´un arquebisbe.
Arxiepiscopal (Archiepiscopal).- Vegi´s Arquebisbal.
Arxiepiscopat (Archiepiscopado).- Dignitat d´arquebisbe.
Arxiepiscopologi (Archiepiscopologio).- Relació dels fets dels diferents arquebisbes d´una arxidiòcesi.
Arximandrita (Archimandrita).- Dignitat de l´estat regular de l´Església grega, inferior en categoria al bisbe.
Arximandritessa (Archimandritesa).- Nom que reben les superiores d´alguns convents de les Esglésies orientals.
Arxiprest (Arcipreste).- Prevere que, per designació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres de les parròquies que configuren geogràficament un arxiprestat.
Arxiprestal (Arciprestal).- Relatiu a l´arxiprest o a l´arxiprestat.
Arxiprestat (Arciprestazgo).- 1. Càrrec d´arxiprest. 2. El territori on té jurisdicció un arxiprest. Aquest territori el formen el de diverses parròquies veïnes que s´uneixen per tal d´afavorir la cura pastoral a través d´una acció comuna.
Ascensió (Ascención).- Pujada de Jesucrist al cel quaranta dies després d´haver ressuscitat.
Asceta (Asceta).- El qui es consagra a la vida contemplativa i solitària, sotmès a una disciplina rigorosa, per tal d´assolir un major apropament a Déu.
Ascetisme (Ascetismo).- Manera de viure dels ascetes.
Asperges (Aspersión).- 1. Aspersió de l´aigua beneita, pròpia de determinats ritus litúrgics. 2. Ruixar amb l´aigua beneita.
Asperges (Hisopo).- Salpasser, instrument mitjançant el qual es fa l´aspersió de l´aigua beneïda. General consisteix amb una bola de metall buida amb forats i subjecta a un mànec també de metall.
Assemblea (Asamblea).- Aplec de persones reunides per a donar culte a Déu.
Assumpció (Asunción).- 1. Pujada al cel, en cos i ànima, de la Mare de Déu al final de la seva vida terrena. Cal diferenciar-la d´Ascenció perquè Jesucrist va pujar al cel i Maria fou pujada 2. Festa en celebració de l´assumpció de la Verge.
Atri (Atrio).- Vestíbul d´algunes esglésies, generalment més alt que el nivell del carrer.
Atrició (Atrición).- Penediment d´haver pecat, però no pas per sentiment d´haver ofès Déu sinó per por del càstig.
Aurèola (Aureola).- Resplendor lluminós pintat al voltant del cap d´una imatge santa. Vegi´s també Nimbe.
Autocèfala (Autocéfala).- Cadascuna de les Esglésies que, conservant la tradició comuna a tota l’Església, té legítimament reconeguda la seva autonomia en l’administració interna. . L´Església ortodoxa està formada per diferents esglésies nacionals autocèfales, separades de Roma i amb total autonomia entre elles mateixes, per bé que sota la presidència honorífica del patriarca ecumènic de Constantinoble.
Àzim (Ácimo).- Pa fet sense llevat, el qual es pot fer servir en la celebració eucarística.