Santoral

Cercador de sants per nom
per dia
27 de febrer

Sant Gabriel de la Dolorosa

Religios

Va néixer a Assís (Itàlia) l’1 de març de 1838. El seu nom de fonts era Francisco Possenti. Tenia un caràcter propens a la còlera, molt obstinat i independent. Va patir un parell de malalties greus, durant les quals va prometre que si es curava es faria religiós, però després no complia la promesa i tornava a deixar-se portar per les vanitats del món, malgrat que de l’última malaltia s’havia curat miraculosament gràcies a la intercessió del beat Andreu de Bobola (ara sant). Quan la seva germana més estimada va morir del còlera, es va replantejar l’ingrés en una comunitat religiosa, però el seu pare s’hi va negar, perquè no creia que hi pogués perseverar. El cop definitiu li va sobrevenir de la manera inesperada: mentre veia passar una processó en què es portava un quadre de la Mare de Déu molt venerat a Spoleto, li va semblar que la imatge fixava la seva mirada en ell, i que una veu el cridava a abandonar la vida mundanal. Així doncs, malgrat l’oposició del seu pare, va decidir entrar en l’austera congregació dels passionistes. El 21 de setembre de 1856 va ingressar en la congregació i va passar a dir-se Gabriel de la Dolorosa. Li va costar moltíssim d’adaptar-se a la vida religiosa, acostumat a viure una vida acomodada. El febrer de 1858 va començar els seus estudis, que va continuar per diversos convents, en tots els quals va destacar per la seva exemplar aplicació. Quan ja s’acostava la data de la seva ordenació sacerdotal, la seva salut va començar a empitjorar ràpidament; la tuberculosi s’havia apoderat d’ell. Es va haver de recloure a la infermeria, on va viure un any sencer totalment lliurat a Déu, oferint-se a ell com a holocaust i víctima. Els seus companys quedaven meravellats de la seva exemplaritat en l’observança. L’amor a la Mare de Déu el va ajudar a pujar pel camí de la perfecció. Va morir el 27 de febrer de 1862. Tenia 24 anys. Immediatament van començar a produir-se miracles obtinguts per la seva intercessió. L’any 1908 sant Pius X el va beatificar, i el 1926, el papa Benet XV el va canonitzar. Se’l considera protector de la joventut dels Seminaris, noviciats i cases religioses d’estudi.

Sant Julià d’Alexandria i Eune

Màrtirs

Sant Julià patia tant de gota que no podia caminar ni estar dempeus. Va ser presentat davant del jutge juntament amb dos criats, que el portaven en una cadira, i un d’ells va negar la fe, però l’altre, anomenat Euno, i Julià van perseverar en la confessió de Jesucrist, i ambdós, posats a sobre de camells, van ser passejats per tota la ciutat mentre els assotaven cruelment. Finalment van ser cremats en una gran foguera.

Sant Leandre de Sevilla

Bisbe

Bisbe de Sevilla, gràcies a la seva predicació, amb l’ajuda del rei Recared, va convertir a la fe catòlica els gots, que estaven infestats de l’heretgia d’Arri. Era l’any 600 dC.