Lectures de missa

CERCAR LECTURES:
Cicle A :
Cicle B :
Cicle C :
CATALÀ ESPAÑOL
DIUMENGE IV D´ADVENT (C)
23/12/2018 (C)
Lectura de la profecia de Miquees (Mi 5,1-4a)

Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d’Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau.

Salm responsorial [79,2ac.3b.15-16.18-19 (R.: 4)]

Pastor d’Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.

R. Déu de l’univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.

Déu de l’univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya,
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R.

Que la vostra mà reposi
sobre l’home que serà el vostre braç dret,
el fill de l’home a qui vós doneu la força.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos la vida
perquè invoquem el vostre nom. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,5-10)

Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-45)

Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.»

Comentari homielètic

“Fidelitat - Esperança”

El primer que em ve al pensament després d´assaborir la paraula d’avui és: fidelitat i esperança. Quina virtut tan preciosa la fidelitat, i de vegades tan rara. Son tantes, malauradament, les promeses formulades en la vida de cada dia que no es compleixen... En canvi, quina esperança, quina confiança, quina joia anticipada quan aquell que rep la promesa pot fiar-se de la ‘paraula rebuda’. Per endavant s’alegra de la realització d’allò que no és encara sinó un esdevenidor entrevist però que sap –per la fidelitat- que no serà decebut.

Així és la nostra esperança de l’Advent. És esperança en la fidelitat, més que provada, de Déu. I Maria, la humil serventa del Senyor, és una espurna de la fidelitat de Déu i alhora de fidelitat a Déu i de fe i d’esperança.

L’anunci dels profetes (avui Miquees) s’ha complert en Jesús. La carta als Hebreus ens ha recordat que l’esclat de la Pasqua il·lumina ja l’albada del Nadal: per la fidelitat del Senyor a la voluntat del Pare, s’acompliran totes les promeses messiàniques. I l’església ens proposa la visitació de Maria a la seva parenta Elisabet perquè aprenguem la fidelitat i el servei i l’esperança.

Maria que ha estat plena de Déu es dóna als altres, avui a Elisabet. Quan Jesús entra en una ànima li inspira desitjos de virtut, de perfecció, de fidelitat, de donació, d’amor.
Mirem a Maria, que n’aprendrem i serem feliços, com ella, d’haver cregut, i veurem les promeses del Senyor i “Ell serà la pau”, la nostra pau.

Joaquim Fortuny, pvre.