Lectures de missa

CERCAR LECTURES:
Cicle A :
Cicle B :
Cicle C :
CATALÀ ESPAÑOL
DIUMENGE II D’ADVENT (C)
09/12/2018 (C)
Lectura del llibre de Baruc (Ba 5,1-9)

Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d’aflicció, i engalana’t per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa’t al front per diadema la glòria de l’Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t’imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça’t, Jerusalem, guaita des del cim cap a l’orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d’alegria recordant l’obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d’enemics, però ara Déu te’ls retorna portats gloriosament com en un tron reial. Déu ordena que s’abaixin els turons més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra, perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.

Salm responsorial [Sl 125,1-2ab.2cd-3.4-5.6 (R.:3)]

Quan el Senyor renovà la vida a Sió
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.

R.: És magnífic el que el Senyor a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!


Els altres pobles es deien: «És magnífic
el que el Senyor fa a favor d’ells.»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem! R.

Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega. R.

Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,4-6.8,11)

Germans, sempre que prego per vosaltres la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.
Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,1-6)

L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats.
Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

Comentari homielètic

«Aplaneu-li el camí»

Encapçala la paraula de Déu d’avui un text del profeta Baruc que diu: «Jerusalem (aquí canviem el nom per Pere, Marta, Josep M., Montserrat, el teu nom…), treu-te el vestit de dol i d’aflicció i engalana’t […], vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu.» Paraules boniques i plenes d’esperança que ens indiquen que el Senyor ve al seu poble.

Que bé que ens va aquest recordatori. Tantes vegades absorbits i ocupats pels problemes diaris: família, treball, diner…; lamentant-nos de no tenir temps per a res, potser oblidant fins i tot Déu.

Però ell no s’oblida de nosaltres (mai!). Ve contínuament a nosaltres. I l’Advent ve a preparar-nos per a rebre aquest Déu que ve. Ens espavila i ens posa en solfa perquè siguem sensibles i atents envers Déu que ve; perquè descobrim Crist, que passa tantes vegades cada dia pel nostre costat, a vegades oferint, a vegades demanant.

Però és impossible rebre el Senyor i el seu missatge de Salvació sense tenir el cor net.

Per això ens va tan bé la crida del Baptista: «Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí […]. Tothom veurà la salvació de Déu.» Posem mitjans per a «convertir-nos»? Ens adonem que convertir-nos és un compromís seriós, una tasca d’envergadura? ¿La nostra conversió va acompanyada de gestos que acreditin la seva autenticitat: solidaritat, justícia, compromís generós envers els més febles?

Demanem al Senyor que la crida del Baptista no es perdi en el desert, que arreli en els nostres cors. Déu ha de renéixer en nosaltres. Apropem-nos al sagrament de la confessió.
Reconeguem amb sinceritat i humilitat els nostres pecats.
Amb penediment sincer demanem perdó. Ell ve precisament per a alliberar-nos del pecat i donar-nos nova vida.

Per aquest camí ben segur seran veritat les paraules de Pau: «Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia del Senyor.»

Joaquim Fortuny, pvre.