Lectures de missa

CERCAR LECTURES:
Cicle A :
Cicle B :
Cicle C :
CATALÀ ESPAÑOL
DIUMENGE XIV DURANT L´ANY (B)
08/07/2018 (B)
Lectura de la profecia d’Ezequiel (Ez 2,2-5)

En aquells dies, l’Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d’home, t’envio al poble d’Israel, a un poble de rebels que s’han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T’envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digue’ls: “Això diu el Senyor Déu”, perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d’ells.»

Salm responsorial [122,1-2a,2bcd,3-4 (R.: 2cd)]

A vós, que teniu el tron dalt del cel, aixeco els meus ulls. Com l’esclau té els ulls posats en les mans del seu amo. R. R. Tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s’apiadi de nosaltres. Com l’esclava té els seus ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s’apiadi de nosaltres. R. Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos, estem saturats de menyspreu. La nostra ànima n’està ben saturada, dels escarnis dels altius, del menyspreu dels insolents. R.

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12,7-10)

Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m’enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m’enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me’n deslliuri, però ell m’ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M’agrada ser feble i veure’m ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 6,1-6)

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n’estranyava i deia: «D’on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n’escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Comentari homielètic

«No volien creure» Jesús, després d’estar un temps per la Galilea en missió, torna a Natzaret, el seu poble, i ens diu sant Marc que «no hi pogué fer cap miracle […] i el sorprenia que no volguessin creure». Jesús ha tornat a casa seva, i el dissabte, com feia sempre, va a la sinagoga, i en aquella ocasió pren la paraula. Estaven admirats. Allí va manifestar la seva saviesa, la seva bondat i el seu poder. Però, ¿com van reaccionar els seus parents i coneguts? Reconeixen i admiren la seva saviesa. Constaten que era el fuster, el fill de Maria. I ens diu també sant Marc que s’escandalitzaven perquè no sabien d’on li venia la saviesa i el poder de fer miracles. Us fixeu en el detall? Veuen, però superficialment, i tot i veient no creuen. Perquè, ¿què era el més important, que no van descobrir? Que Jesús, el seu parent, era el Fill de Déu, el Messies, el salvador del món. I això que en tenien proves evidents. M’agradaria aplicar la situació a nosaltres, avui. Ens pot passar que ens fixem en l’heroisme de sants de temps passats (que ja està bé, perquè ens són model i exemple, però continuo, que vaig a un altre lloc), que admirem el que fan a l’altre cap de món uns missioners o missioneres, uns esforços per aconseguir la pau al món o per a pal·liar la fam…. però som incapaços de valorar l’heroisme o la santedat de les persones que viuen a prop nostre: pares, fills, esposos, amics… Ens assemblem als habitants de Natzaret: «D’aquest en pot sortir res de bo?» Sí, ho fa molt bé, però… és el fill de la Pepeta. Si que val, però… Que cap persona que es creui amb nosaltres senti, com ho va sentir Jesús a Natzaret, desconfiança, falta de valoració, falta d’estimació. Us animo a valorar les persones que tenim al costat. Que ens fixem en les seves virtuts i qualitats, que ens fixem en el positiu de les persones i les felicitem i animem a continuar pel camí del bé que ja fan. Si tots tenim defectes, també tots tenim virtuts. Traguem-ne profit. Joaquim Fortuny, pvre.