Lectures de missa

CERCAR LECTURES:
Cicle A :
Cicle B :
Cicle C :
CATALÀ ESPAÑOL
DIUMENGE VI DE PASQUA (B)
06/05/2018 (B)
Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 10,25-26.34-35.44-48)

Així que Pere entrà, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el féu aixecar dient-li: «Posa’t dret, que jo sóc home, igual que tu.» Llavors Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.» Mentre Pere deia això, l’Esperit Sant vingué sobre tots els qui escoltaven la seva predicació. Els jueus creients que havien vingut amb Pere s’estranyaren molt en veure que el do de l’Esperit Sant era vessat fins i tot sobre els qui no eren jueus. De fet, els sentien parlar en llenguatges misteriosos i proclamar les grandeses de Déu. Llavors Pere digué: «Qui pot excloure de l’aigua del baptisme aquests que han rebut l’Esperit Sant igual que nosaltres?» Tot seguit manà que els bategessin en el nom de Jesucrist. Després li pregaren que es quedés amb ells uns quants dies.

Salm responsorial [Sl 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.:26)]

Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació.
O bé: Al·leluia.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la seva salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment a la casa d’Israel. R.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en Crist d’alegria. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,7-10)

Estimats meus, hem d’estimar-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu. Tothom qui estima és fill de Déu: ha nascut d’ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l’amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L’amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d’estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.

O bé: Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 4,11-26)
Estimats meus, si Déu ens ha estimat així, també nosaltres ens hem d’estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar Déu, però si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dintre nostre el seu amor és tan gran que ja no hi falta res. Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fos el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu i Déu en ell. Així nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té, i hi hem cregut. Déu és amor; el qui viu en l’amor està en Déu, i Déu està en ell.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 15,9-17)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare us concedirà tot allò que demanareu en nom meu. Això us mano: que us estimeu els uns als altres.»

O bé: Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 17,11b-19)
En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i pregà dient: «Pare sant, amb el vostre poder guardeu els que vós m’heu donat perquè siguin u com ho som nosaltres. Vós me’ls heu donat. Mentre jo era amb ells, jo mateix els guardava amb el poder del vostre nom. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora d’aquell que s’havia de perdre perquè es complís el que diu l’Escriptura. Però ara vinc a vós. Mentre encara sóc al món dic tot això perquè tinguin plenament el goig que jo tinc. Els he confiat les vostres paraules, i ara el món no els estima, perquè no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagreu-los en la veritat, que és la vostra paraula. Jo els he enviat al món tal com vós m’hi heu enviat a mi, i jo em consagro a mi mateix per ells, perquè ells també siguin consagrats en la veritat.»