Catequesis del Papa

33. L’ESPERANÇA CRISTIANA. EDUCAR PER A L’ESPERANÇA


Benvolguts germans i germanes, bon dia!

La catequesi d’avui té com a tema «educar per a l’esperança». I per això empraré directament el «tu», imaginant que parlo com un educador, com un pare a un jove o a qualsevol persona disposada a aprendre.

Pensa allí on Déu t’ha plantat, espera! Espera sempre.

No et rendeixis a la nit: recorda que el primer enemic per derrotar no és fora teu, sinó dins. Per tant, no concedeixis espai als pensaments amargs, foscos. Aquest món és el primer miracle que Déu va fer i Déu ha posat a les nostres mans la gràcia de nous prodigis. La fe i l’esperança avancen juntes. Creu en l’existència de les veritats més altes i més boniques. Confia en Déu creador, en l’Esperit Sant que ho mou tot cap al bé, en l’abraçada de Crist que espera cada home al final de la seva existència; creu, ell t’espera. El món camina gràcies a la mirada de molts homes que han obert passos, que han construït ponts, que han somiat i cregut; fins i tot quan al seu voltant escoltaven paraules de mofa.

No pensis mai que la teva lluita aquí baix és del tot inútil. Al final de l’existència no ens espera el naufragi: en nosaltres batega una llavor absoluta. Déu no decep: si ha posat una esperança en els nostres cors, no vol destruir-la amb frustracions continuades. Tot neix per a florir en una eterna primavera. Déu també ens va fer per a florir. Recordo aquell diàleg del roure, que va demanar a l’ametller: «Parla’m de Déu.» I l’ametller va florir.

On sigui que estiguis, construeix! Si ets a terra, aixeca’t! Mai no et quedis caigut, aixeca’t, deixa que t’ajudin a aixecar-te. Si està assegut, posa’t en camí! Si l’avorriment et paralitza, foragita’l amb bones obres! Si et sents buit o desmoralitzat, demana que l’Esperit Sant ompli de nou el teu no-res. Obra la pau enmig dels homes, i no escoltis la veu de qui escampa odi i divisions. No escoltis aquestes veus. Els éssers humans, per molt diferents que siguin els uns dels altres, han estat creats per viure junts. Davant els contrastos, paciència: un dia descobriràs que cadascú és dipositari d’un bocí de veritat.

Estima les persones. Estima-les d’una en una. Respecta el camí de tots, tant si és lineal com si és dificultós, perquè cadascú té la seva història pròpia per explicar. Cada un de nosaltres té la seva història pròpia per explicar. Cada nen que neix és la promesa d’una vida que un cop més demostra ser més forta que la mort. Tot amor que sorgeix és un poder de transformació que anhela la felicitat. Jesús ens va lliurar una llum que il·lumina les tenebres: defensa-la, protegeix-la. Aquesta llum única és la riquesa més gran confiada a la teva vida.

I sobretot, somia! No tinguis por de somiar. Somia! Somia en un món que encara no es veu, però que certament vindrà. L’esperança ens porta a creure en l’existència d’una creació que s’estén fins al seu acompliment definitiu, quan Déu serà tot en tots. Els homes capaços d’imaginar han regalat a la humanitat descobriments científics i tecnològics. Han solcat els oceans, i trepitjat terres que ningú no havia trepitjat mai. Els homes que han conreat esperances són també els que han vençut l’esclavatge i han portat millors condicions de vida a aquesta terra. Pensa en aquests homes.

Sigues responsable d’aquest món i de la vida de cada home. Pensa que qualsevol injustícia contra un pobre és una ferida oberta, i disminueix la teva pròpia dignitat. La vida no s’atura amb la teva existència, i a aquest món vindran altres generacions que succeiran la nostra i moltes més. I cada dia demana a Déu el do del valor. Recorda que Jesús va vèncer la por per nosaltres. Ell va vèncer la por! El nostre enemic més traïdor no pot ser contra la nostra fe. I quan et trobis atemorit davant algunes dificultats de la vida, recorda que no vius només per a tu. En el baptisme, la teva vida va ser submergida en el misteri de la Trinitat i tu pertanys a Jesús. I si un dia t’espantes o penses que el mal és massa gran per a desafiar-lo, pensa simplement que Jesús viu en tu. I és ell qui, a través teu, amb la seva placiditat vol sotmetre tots els enemics de l’home: el pecat, l’odi, el crim, la violència; tots els nostres enemics.

Tingues sempre el valor de la veritat, però recorda això: no ets superior a ningú. Recorda-ho: no ets superior a ningú. Encara que fossis l’últim a creure en la veritat, no t’apartis de la companyia dels homes. Encara que visquessis en el silenci d’un eremita, porta en el teu cor el sofriment de cada criatura. Ets cristià, i en l’oració tot ho restitueixes a Déu. I conrea ideals. Viu per alguna cosa que ultrapassi l’home. I si algun dia un d’aquests ideals et passés una factura considerable, no deixis mai de portar-ho en el teu cor. La fidelitat ho aconsegueix tot. Si t’equivoques, aixeca’t: res no és més humà que cometre errors. I aquests errors no han de convertir-se per a tu en una presó. No et deixis empresonar pels teus errors. El Fill de Déu no va venir per als sans, sinó per als malalts; per tant, també va venir per tu. I si et tornes a equivocar en el futur, no tinguis por, aixeca’t! Saps per què? Perquè Déu és el teu amic.

Si et fereix l’amargura, creu fermament en totes les persones que encara treballen per al bé: en la seva humilitat hi ha la llavor d’un món nou. Relaciona’t amb les persones que han mantingut el seu cor com el d’un nen. Aprèn de la meravella, conrea l’admiració.

Viu, estima, somia, creu. I, amb la gràcia de Déu, no desesperis mai.

 


431_20171011083930.doc