Als 4 vents

ELS DRETS DELS TREBALLADORS


Els drets dels treballadors són drets originals, però han hagut de ser conquerits al llarg de la història davant els abusos dels ocupadors, que en ocasions han donat prioritat al capital, al negoci, en comptes de donar-lo a les persones.

Sobretot a partir de la revolució industrial del segle XIX s’ha posat de manifest la fragilitat de l’element humà en els esquemes de producció i competitivitat. La llei de l’oferta i la demanda semblava ser l’única mesura reguladora del treball i del mercat, en un món dominat pel capitalisme salvatge.

Els treballadors es van anar organitzant en sindicats i van aconseguir que a poc a poc fossin aprovades lleis de salari mínim, que es van iniciar a Austràlia i a Nova Zelanda i es van estendre a començaments del segle XX per Europa i els Estats Units.

També la fixació d’un horari màxim, la prohibició de l’explotació infantil i el dret de vaga van ser conquestes socials que van il·luminar un món laboral en tenebres.

L’Església ha acompanyat aquests èxits, com hem recordat en reflexions anteriors, i d’això n’és bona mostra el seu Compendi de doctrina social, que en el punt 301 diu, entre altres coses: «Els drets dels treballadors, com tots els altres drets es basen en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent.» Així, «el dret a una remuneració justa, el dret al descans, el dret a ambients de treball i processos productius que no perjudiquin la salut […], el dret que no siguin conculcades la consciència pròpia o la dignitat pròpia […], subsidis als treballadors desocupats i a les seves famílies, dret a la pensió, seguretat social per a la vellesa, la malaltia i casos d’accident […], drets a prestacions vinculades a la maternitat…».

També reconeix el dret de vaga, que declara legítima «quan constitueix un recurs inevitable, sinó necessari, per obtenir un benefici proporcionat, després d’haver constatat la ineficàcia de les altres modalitats per a superar els conflictes».

La idea bàsica és que totes les persones tenen dret a un treball digne que els permeti sustentar la família, l’accés a un habitatge, a la cistella de la compra i a les despeses mínimes necessàries per al vestit, l’educació dels fills, etc.

Aquestes conquestes han de ser fruit del diàleg, dels convenis col·lectius i d’una consciència solidària que eviti la lluita de classes, que històricament s’ha revelat negativa per als drets dels treballadors mateixos.