Als 4 vents

LES MISSIONS AL COR


S’explica que un pobre cec romania assegut molt de temps en una vorera demanant ajuda als transeünts i amb prou feines si l’obtenia. Com és que no s’apiadaven més d’ell si tenia al costat un rètol que deia «Sóc cec, ajudeu-me»? Llavors va passar un publicista, es va fixar en el cartell, li va donar la volta i va escriure al seu revers: «Avui és primavera i no puc veure-la.» Els donatius es van intensificar.

Els lemes sempre ajuden quan es tracta d’enviar un missatge. El DOMUND cada any en té un, i el de la Jornada d’aquest any, el 22 d’octubre de 2017, és «La missió al cor de la fe cristiana».

L’ha triat el papa Francesc i crec que reuneix dos pensaments en un: primer que l’Església té tots els seus missioners molt a prop del cor, li són molt estimats; pensa en aquestes homes i dones generalment joves que s’han exiliat voluntàriament de la seva pàtria i de la seva cultura per ajudar altres persones a les quals no coneixien i amb les quals acaben identificant-se.

El segon és que la missió no és una activitat més que fa l’Església sinó que és la seva raó de ser: evangelitzar, mostrar la força transformadora de l’Evangeli.

El papa Francesc ha escrit, en la presentació d’aquesta Jornada, que la missió no és la propagació d’una ideologia religiosa ni d’una ètica sublim, sinó un encontre amb Crist.

Fent referència a una encíclica del seu antecessor, Benet XVI, titulada «Déu és amor» (Deus caritas est), afirma: «No es comença a ser cristià per una decisió ètica o per una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i amb això una orientació decisiva.»

La missió té aquesta arrel espiritual i aquest segell evangèlic, i això fa que no sigui una ONG més, però no defuig, ans al contrari, fer una immersió en els problemes materials i de tot tipus de les persones a qui serveix.

Avui celebrem la 91 Jornada Mundial de les Missions. Durant aquests anys, i en segles anteriors, els missioners han deixat les seves famílies per viure en terres moltes vegades llunyanes i compartir amb els seus habitants les alegries i les penes. Han fundat dispensaris, han ajudat a projectes agrícoles, artesanals i educatius i han acompanyat la població, sense distinció de races, pàtries ni religions, al llarg de les seves vides. I per damunt de tot, han donat testimoni senzill de vida cristiana. Per tot això els tenim al cor.