Als 4 vents

UN GEST QUE SALVA VIDES


El nou president de la FIFA, el suís Gianni Infantino, després de diversos intents va aconseguir localitzar una dona sèrbia que fa quaranta-sis anys li va salvar la vida gràcies a una transfusió de sang quan era un nadó.

El president de la Federació Internacional de Futbol va relatar que va néixer amb una estranya malaltia i que va necessitar una transfusió de sang d’un grup molt rar, Rh nul, del qual a penes hi ha unes desenes de persones a tot el món. Milica Mucalica, una sèrbia de Belgrad que ara té 80 anys, va ser una de les donants.

Mucalica no va dubtar a donar la seva sang quan va rebre la trucada d’un metge serbi que li va comunicar que un nen suís necessitava la seva sang per a sobreviure. Gairebé mig segle després ha rebut una invitació d’Infantino perquè vagi a conèixer la seu de la FIFA a Zuric.

El metge de capçalera de Lluís XIV, el francès Jean-Baptiste Denys, va realitzar l’any 1667 la primera transfusió de sang de la història. El beneficiari va ser un jove de 15 anys. Tot i que la transfusió es va realitzar amb sang d’ovella, el jove va aconseguir sobreviure.

Des d’aquella llunyana data, el descobriment dels grups sanguinis i l’experiència de les transfusions sanguínies han convertit la donació de sang en una pràctica comuna i exempta de perill. Gràcies a ella són incomptables les persones —com Infantino— que se salven, víctimes de les guerres, dels accidents de trànsit o de malalties que requereixen aquest tractament.

El caràcter voluntari ha convertit aquestes donacions en un exemple molt clar de solidaritat entre les persones. Cada any són moltes les que procuren donar sang perquè, descomposta en els seus elements, pugui guardar-se als hospitals per atendre els casos que es presentin.

Donar sang —diu un dels lemes de les campanyes que es fan en aquest sentit— és donar vida. Així ho entenen els qui generosament se la deixen extreure i els afortunats receptors.

Per a un cristià té una significació afegida. Només cal llegir la Bíblia per advertir que ja a l’Antic Testament s’abocava sang de xais, aus i altres animals en els sacrificis religiosos. Fins que amb Jesucrist, que va donar la seva sang per nosaltres, va arribar el sacrifici únic i veritable, el lliurament de la seva vida per amor redemptor a la humanitat.

Quan anem a donar sang pensem en aquestes persones desconegudes a les quals podem ajudar. És un gest humanitari i alhora cristià, perquè Crist és el model d’amor als altres.