Als 4 vents

MATRIMONI, GRANDESA I CRISI


El Catecisme de l’Església catòlica diu: «El consentiment matrimonial és l’acte de la voluntat, pel qual l’home i la dona es lliuren i s’accepten mútuament en aliança irrevocable per constituir el matrimoni.» També afirma: «Les propietats essencials del matrimoni són la unitat i la indissolubilitat, que en el matrimoni cristià obtenen una fermesa particular per raó del sagrament.»

Aquestes afirmacions arrenquen de l’Evangeli i s’expliciten en la doctrina social de l’Església quan es refereix a la família. Es fonamenten en una experiència de molts segles, i fins a dates relativament recents no eren posades en dubte per la majoria de persones. L’Estat, confessional o no, donava suport al matrimoni com a institució que donava estabilitat social.

Des de fa uns anys, sobretot a Europa, hi ha hagut noves interpretacions legals. A Holanda l’any 2001, a Bèlgica el 2003, i després en altres països, el criteri definitori del matrimoni, que fossin un home i un dona els contraents, ha estat substituït pel de la unió legal de dues persones. Pel que fa a la indissolubilitat, les xifres mostren com s’ha banalitzat; només cal veure que a Espanya el 61% d’unions acaben en ruptura.

Davant d’aquesta realitat pràctica l’Església no pot canviar de criteris, però sí que manifesta una renovació d’actituds important. Manté les seves afirmacions bàsiques alhora que rebutja utilitzar conceptes o paraules que puguin ferir els qui no les comparteixen.

Pel que fa a les ruptures de les parelles, el papa Francesc afirma: «Hem de sentir el dolor del fracàs, acompanyar les persones que han tingut aquest fracàs en l’amor, no condemnar-les.»

Pel que fa als fills, l’experiència de moltes instàncies educatives ensenya que per al seu creixement i desenvolupament personal, l’ambient més adequat és el que es dóna quan són fruit d’una família formada per un pare i una mare. Els passos més convenients en el desenvolupament de l’amor que dóna origen a la família són el festeig, el matrimoni i l’obertura a tenir fills, un full de ruta que s’altera amb freqüència creixent: fa pocs anys els fills nascuts fora de matrimoni eren el 4% i avui superen el 40%.

No es tracta d’invocar el passat amb nostàlgia, ja que hi ha elements de sinceritat molt positius en l’actualitat. Però tampoc s’ha de prendre l’experiència com un endarreriment. El matrimoni és la primera institució humana i la seva font és Déu mateix, que és propietari del passat, del present i del futur.