Als 4 vents

TORNAR A LA NATURA


En aquestes dates són moltes les persones que han fet vacances, però encara més les que estan a punt de fer-les. A elles em dirigeixo, sense oblidar els qui no poden fer-ne perquè no tenen mitjans econòmics o perquè no tenen feina, i qui no té feina no està de vacances tot l’any, sinó que es troba tot l’any angoixat buscant-ne.

A més de desitjar que siguin dies de veritable descans familiar, us convido a tornar a la natura, redescobrir-la —si la tenim una mica oblidada, ficats com estem en una vida que es desenvolupa a l’asfalt.

El papa Francesc, en la seva preciosa «encíclica ecològica» Laudato si’, afirma: «Qui ha crescut entre les muntanyes, o d’infant s’asseia al costat del rierol a beure, o qui jugava en una plaça del seu barri, quan torna a aquests llocs se sent cridat a recuperar la seva identitat pròpia.»

És una sensació comuna dels qui hem nascut en un poble, una bella experiència tornar a paratges que ens porten records llunyans. Com també ho és descobrir-ne de nous, que per a un cristià tenen un atractiu especial ja que —com diu la mateixa encíclica— «tot l’univers material és un llenguatge de l’amor de Déu, del seu afecte desmesurat envers nosaltres».

Pensem en alguns personatges que han gaudit del contacte amb la natura. Verdaguer va ser-ne un i la seva poesia està molt lligada a la bellesa que observa. Gaudí va prendre de la naturalesa la inspiració per al seu geni arquitectònic. Algú a qui mostrava la façana del Nadal va exclamar: «Això és un cant a la natura!», i el mestre el va corregir: «Sí, però… anomeneu-la Creació!»

Se m’ocorre també la figura del beat Pere Tarrés, tan enamorat de les valls i les muntanyes, sobretot les de Núria i Montserrat, llocs en els quals va deixar empremta ensenyant molta gent a estimar el que considerava un llibre obert de l’amor de Déu per les seves criatures. O la figura de sant Joan Pau II, des de la seva joventut fins a la seva ancianitat desitjós de trobar la pau en els paratges polonesos primer i al final en els alpins.

Qualsevol lloc és bo per elevar el cor, també el mar per als amants dels creuers o de banyar-se a les platges. El secret d’unes vacances cristianes està a sortir de nosaltres mateixos per buscar la felicitat en família o ajudant altres persones perquè gaudeixin d’aquestes sensacions que se’ns ofereixen a la vista com a veritables regals.