Als 4 vents

SANTUARIS MARIANS


En ocasió d’un pelegrinatge més dels innombrables que he fet a Lourdes, m’ha semblat adient reflexionar sobre aquests llocs en què la devoció popular s’ha format al voltant d’una manifestació de la Mare de Déu.

A Lourdes tot va començar l’any 1858, quan la Mare de Déu es va aparèixer a una senzilla adolescent de 14 anys, Bernadette Soubirous, en una cova natural a la vora del riu Gave, al cor dels Pirineus. El paisatge verd i amable, la senzillesa i humilitat de la receptora dels missatges, tot ens parla d’una fe proclamada amb innocència i sense jactància, com la de la mateixa Mare de Déu en el Magnificat.

L’escena s’ha repetit en altres enclavaments arreu del món. A Europa, juntament amb Lourdes, són famosos el Pilar de Saragossa, Fàtima, Loreto, Czestochowa, Montserrat i tants d’altres. Sense anar més lluny, el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus.

Durant uns anys del postconcili, per una mala interpretació de l’esperit dels textos, es va menystenir el valor de les devocions populars, com si fossin residu d’una fe ignorant del poble menys instruït. No es va tenir en compte el que els teòlegs anomenen el sensus fidei, és a dir «el que ha estat cregut a tot arreu, des de sempre i per tots», segons una de les seves definicions.

L’Església té el deure d’acceptar o rebutjar de ple les creences poc fermes de pretesos fenòmens espirituals, però també té la missió d’estar al costat del poble en aquelles devocions que s’avenen amb la fe i ajuden a estimar Déu venerant les petjades de Jesucrist, la Mare de Déu o els sants.

L’11 de febrer d’aquest any 2017 el papa Francesc va adoptar una resolució significativa. Mitjançant la carta apostòlica Sanctuarium Ecclesia va transferir les competències sobre els santuaris catòlics, que fins ara depenien de la Congregació per al Clergat, al Consell Pontifici per a la Nova Evangelització.

El missatge és que els santuaris, cadascun amb la seva espiritualitat pròpia, són instruments molt vàlids per a evangelitzar. Diu Francesc: «Poden ser veritable refugi per a trobar-se un mateix i per trobar la força necessària per a la conversió pròpia.»

Amb la proclamació de la Paraula i els sagraments, sobretot de l’eucaristia i la penitència, són escenaris on pot obrir-se pas la pau en cors agitats. Visitar-los, a vegades fins i tot com a mers turistes, pot esdevenir un toc d’alerta per a una revisió de vida, per a trobar la fe oblidada o una alegria interior mai abans experimentada.