Als 4 vents

SOLIDARITAT


Sant Basili el Gran, bisbe de Capadòcia al segle IV, va dir: «A l’afamat li pertany el pa que tu guardes, al nu la roba que tens al teu armari, al descalç les sabates que es podreixen a casa teva…».

Un dels grans principis de la doctrina social de l’Església és la solidaritat. És un concepte molt antic i una paraula molt bella, que al segle XX va donar nom al sindicat polonès les vagues del qual van ser determinants per a la caiguda del comunisme al país i a tot l’Est d’Europa.

Solidaritat és una exigència de l’esperit humà. Un home de cor recte, sigui quina sigui la seva religió i tingui la manera de pensar que tingui, no pot passar de llarg davant la necessitat aliena. És una exigència moral, la forma més clara de l’amistat universal que ens porta a actuar amb promptitud si és a les nostres mans donar remei a una situació angoixant. Quevedo va escriure que «l’amic ha de ser com la sang, que acudeix a la ferida sense esperar que li ho demanin».

Personalment hem de preguntar-nos com vivim la solidaritat amb aquest pobre de la cantonada o amb el que sabem que no pot pagar la llum de casa seva. Si la vida ens ha somrigut tenim més obligació encara de caminar amb els ulls oberts. Pau Gasol ha confessat: «Va arribar un moment en què em vaig adonar que gràcies al meu èxit com a esportista podia col·laborar amb una entitat per millorar les condicions de vida dels nens més desfavorits, i així vam començar a treballar juntament amb UNICEF.» I el mateix podria dir-se de tantes persones que col·laboren amb Càritas, Mans Unides i moltes altres organitzacions humanitàries.

Alhora aquesta exigència personal de caràcter moral té la seva traducció a nivell fins i tot internacional. L’Església, especialment els últims pontífexs, han denunciat amb rotunditat l’escàndol de les diferències socials entre grups i nacions.

No es tracta de denunciar per denunciar el comerç mundial, o les empreses multinacionals. Tampoc el capitalisme, sinó els seus excessos. El filòsof Fernando Savater diu: «Un pot estar a favor de la globalització i en contra del seu ritme actual, de la mateixa manera que pot estar a favor de l’electricitat i en contra de la cadira elèctrica.»

El papa Francesc ha afegit, a la doctrina sobre aquests temes, la responsabilitat que tenim amb el medi ambient, per a no perjudicar poblacions senceres explotant recursos naturals i per a no deixar un món inhabitable a les futures generacions. Tenir cura de la natura i dels animals és una altra forma de solidaritat.