Als 4 vents

LA GRAN FESTA CRISTIANA


Avui és la gran festa cristiana de la Pasqua, en què celebrem la resurrecció de Jesucrist, per la qual ell, tres dies després de morir a la creu, va recobrar una vida real, en cos i ànima. La vida aniquilada torna a bategar, encara que, això sí, en una condició totalment nova i transformada.

El gran pensador Romano Guardini adverteix que al segle XX els nostres sentiments es rebel·len contra aquesta exigència de fe. La reacció més espontània és resistir contra aquesta veritat i preguntar-se si no serà una llegenda. No és una qüestió menor: la resurrecció és la base del cristianisme. Com dirà sant Pau: «Si Crist no ha ressuscitat la nostra fe seria vana.»

En què se sosté la nostra creença? En les paraules Jesucrist mateix, que va anunciar que patiria, seria condemnat a mort i ressuscitaria el tercer dia. Després hi ha el testimoni dels evangelistes, que es refereixen al sepulcre buit, a la versió oficial d’un rapte del cos de Jesús, i a les aparicions del ressuscitat.

L’Església primitiva no va tenir dubtes que era la mateixa persona, Jesús de Natzaret, que havia tornat a la vida com a primícia de la vida eterna en la qual creiem després de la nostra estada temporal en aquest món.

La Carta als Hebreus ens presenta Crist, summe i etern sacerdot, exaltat en la glòria del Pare després d’haver-se ofert a si mateix com a únic i perfecte sacrifici de la nova aliança, amb el qual es va dur a terme l’obra de la redempció. I sant Joan escriu: «En això consisteix l’amor: no som nosaltres qui hem estimat Déu, sinó que ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria dels nostres pecats.»

Benet XVI, que tenia gran devoció a sant Agustí, va acudir a venerar les restes mortals del bisbe d’Hipona i en aquesta visita va confessar que la seva encíclica Deus caritas est devia molt al pensament augustinià, que ens va ensenyar que Déu és amor. El Papa va manifestar: «Germans i germanes, la vostra pertinença a l’Església i el vostre apostolat han de brillar sempre per l’absència de qualsevol interès individual i per l’adhesió sense reserves a l’amor a Crist.»

Aquest amor, que es concreta en petits gestos quotidians, té la seva dimensió última en el sentit de la nostra vida, que no està cridada a desintegrar-se i desaparèixer definitivament, sinó a transformar-se en vida eterna. Aquest és el sentit de la Pasqua i la raó de l’alegria que ens ha portat Jesucrist.