Als 4 vents

AMB ELS OBRERS I AMB ELS POBRES


Un dels pontificats que ha deixat més empremta en la història ha estat el de Lleó XIII, que va exercir el papat durant 25 anys, en un temps de grans convulsions polítiques i socials. Va ser un Papa longeu, ja que va morir als 93 anys, i va ser el primer que va aconseguir veure el segle XX, amb tots els seus avenços i contradiccions. Com a detall curiós, va ser també el primer del qual es conserva un enregistrament cinematogràfic.

Tantes eren les novetats que va presenciar, que la seva encíclica més famosa la va titular Rerum novarum ‘De les coses noves’. Va ser la primera gran aportació al que s’ha anomenat doctrina social de l’Església.

Un paràgraf d’aquesta encíclica descriu la seva manera d’interpretar els successos que van desembocar en el «problema obrer»: «Dissolts en el segle passat els antics gremis d’artesans, sense cap suport que vingués a omplir-ne el buit, desentenent-se’n les institucions públiques i les lleis de la religió dels nostres avantpassats, el temps va anar insensiblement lliurant els obrers, aïllats i indefensos, a la inhumanitat dels empresaris i a la cobdícia desenfrenada dels competidors.»

El Papa deplorava l’opressió i l’esclavitud virtual de molts pobres per part d’«un grapat de gent molt rica», i exigia salaris justos i dret a fundar sindicats, tot i que rebutjava el socialisme, que llavors era sinònim d’oposició a la propietat privada i a la religió.

Des de la seva encíclica pionera en aquest terreny, la majoria dels seus successors van fer aportacions valuoses, conscients que la doctrina social no és per a l’Església un ornament, sinó que forma part de la seva essència, ja que si bé es dirigeix a l’individu no ho fa de manera aïllada, sinó també en la seva sociabilitat, i d’aquesta manera pretén fecundar la societat amb el missatge de l’Evangeli.

Pius XI no va defugir escriure contra les dictadures de la seva època, sobretot el nazisme i el comunisme; Pius XII va divulgar la idea d’un dret natural anterior a qualsevol ordenament positiu; Joan XXIII i Pau VI en la Mater et magistra i la Populorum progressio van actualitzar el missatge cristià a la societat de la segona meitat del segle XX. El Concili Vaticà II va oferir, amb la constitució pastoral Gaudium et spes, un document extraordinari sobre les grans qüestions de la doctrina social. Joan Pau II va redactar tres encícliques socials, entre elles la Sollicitudo rei socialis. Fins arribar al papa Francesc i la seva encíclica ecològica Laudato si’.

Són textos per a ser llegits. Mostren que la religió no pot refugiar-se en l’àmbit privat, ni a les sagristies, sinó que té molt a dir per orientar la vida social d’acord amb la doctrina de Crist.