Als 4 vents

MANS UNIDES, MANS AMIGUES


La República Democràtica del Congo, Filipines, Haití… són tres països de tres continents que tenen en comú la inseguretat i la fam. D’ells es parla a la darrera revista de Mans Unides, com es podria parlar d’altres. Són una mostra de la geografia del dolor que tan profundament coneixen les persones que impulsen des de fa anys aquesta organització de l’Església dedicada a campanyes contra la fam.

Al Congo està treballant a la zona de Kiela Balanda, propera a la frontera amb Zàmbia. Les seves dones tenen un índex d’analfabetisme del 85%; els homes del 65%. Només hi ha electricitat a la missió catòlica, i dels seus trenta-dos pobles només quatre tenen aigua potable.

A Filipines Mans Unides coopera amb la població de la regió de Mindanao, castigada des de fa quatre dècades per la violència humana i les catàstrofes naturals. La ciutat de Zamboanga ha passat de tenir 200.000 habitants a un milió per l’èxode rural. Les necessitats són enormes.

Haití és el país més pobre d’Amèrica i, a dins seu, l’illa Tortuga és la regió més pobra d’Haití. El 90% dels seus 45.000 habitants viuen en pobresa extrema. L’únic hospital existent no té quiròfans. La majoria de gent se’n va al llit amb gana.

M’he estès en aquests exemples perquè a vegades oblidem que les idees abstractes —Tercer Món, països subdesenvolupats, etc.— tenen una plasmació concreta. Els que no ho obliden són els missioners i els voluntaris de tantes organitzacions benèfiques. Són els qui coneixen els pobres, les seves cases, les seves necessitats i angoixes i intenten posar-hi remei.

Mans Unides va sobre el terreny fins a la zona, el poble i la família. Al mateix temps ens enfronta a una realitat universal: 800 milions de persones pateixen fam al món, i denuncia que, mentrestant, un terç dels aliments que es produeixen a la Terra, acaben a les escombraries. Aquesta dilapidació, sobretot a Europa i Amèrica del Nord, és un escàndol.

Què podem fer nosaltres? No deixar-nos vèncer per la magnitud del problema ni lliurar-nos a la passivitat. És cert que les persones han de sortir del subdesenvolupament per elles mateixes, i algunes ja ho han fet, però per a això necessiten una mà amiga que les ajudi.

Mans Unides és aquesta mà generosa de qui no passa de llarg o s’acontenta a entonar lamentacions. Sou l’orgull de l’Església i una benedicció per a les societats més necessitades.