Als 4 vents

INFÀNCIA MISSIONERA


El 15 de març de 1831 va néixer en un petit poble de la província del Trentino, llavors austríaca i després italiana, un nen de família pagesa i pobra al qual van portar a batejar l’endemà. Es deia Daniel Comboni, un nom que va quedar lligat per a la història amb l’activitat missionera a l’Àfrica.

Als vuit anys va rebre la confirmació de la mà del bisbe de Trento i més tard va entrar al Seminari, on es va preparar per a l’ordenació sacerdotal i especialment per anar a missions. «És un desig que va créixer en mi cada vegada més des dels catorze anys», va escriure.

La seva vida —va morir als 50 anys— va ser una dedicació continuada als pobres del continent negre, en diversos països del qual va aconseguir rescatar molts esclaus.

He escollit, com qui obre un llibre de moltes pàgines, la vida del fundador dels missioners Combonians per fixar-me en un fet que tantes vegades s’ha repetit: neix un nen en un poble qualsevol d’un territori europeu. Ni la família, ni els amics ni l’ambient en general no li condicionen el fet que es plantegi una existència lligada a persones, els quals ni sabia que existissin, en llocs tan allunyats i diversos. Però Déu li fa veure que hi ha gent que el necessita, que serà feliç en la mesura que ajudi els altres.

A Tarragona, a finals de l’any passat, vam tenir l’honor d’acollir la jornada mundial del Domund i de posar en relleu la importància de l’activitat missionera. Avui, com fa l’Església en el quart diumenge de gener, celebrem un aspecte d’aquest món solidari i ho fem amb el dia dedicat a la Infància Missionera.

En començar aquesta reflexió reparant en la vida d’un nen —Daniel Comboni— volia posar de manifest que la idea de la Infància Missionera —nens que ajuden altres nens— sempre ha estat una realitat, a vegades de manera explícita.

Però els nens no sols ajuden fent-se missioners, allunyant-se per a això del seu lloc de naixement. També poden ajudar sense sortir de casa i de la seva ciutat, amb l’oració i el petit sacrifici d’una aportació solidària. La jornada d’avui és per a estimular aquesta solidaritat espiritual i material, aquest exercici de la misericòrdia amb els més necessitats, que acostumen a ser a l’hemisferi Sud, amb els nens africans, però també amb tants llatinoamericans i asiàtics, per no parlar de nens europeus, potser immigrants i refugiats, que esperen la nostra mà amiga.