Als 4 vents

UNITAT DELS CRISTIANS


La unitat dels cristians, tema al qual dediquem una setmana de pregària cada any per aquestes dates, és un vell anhel que no canvia. El que sí que canvia és l’actitud amb què s’afronta, sobretot des del Concili Vaticà II i els impulsos del moviment ecumènic.

Els últims Papes han agafat aquest repte com una prioritat dels seus pontificats. Pau VI es va preguntar: «Com podem anunciar de manera creïble el missatge de pau que ve de Crist si entre nosaltres continuen havent-hi rivalitats i contenciosos?»

El papa Francesc aborda el desafiament amb un llenguatge nou i rotund. En ocasió del seu encontre amb el patriarca de Constantinoble Bartomeu I a Istanbul l’any 2014, va dir: «La comunió plena no vol dir submissió de l’un a l’altre ni absorció, sinó acollida de tots els dons que Déu ha donat a cadascú.» I encara: «L’Església catòlica no pretén imposar cap exigència excepte la de professar la fe comuna i que estiguem disposats a cercar junts.»

Són conegudes les raons històriques i polítiques que van determinar la fractura de l’Església de Jesucrist. La separació entre catòlics i ortodoxos es remunta a 1054, és a dir a mil anys, i l’escissió amb els protestants ve de fa cinc segles.

El 31 d’octubre de 1517 Martí Luter va clavar suposadament les seves famoses 95 tesis a la porta de l’església del castell de Wittenberg. Aquesta llegenda —sembla demostrat que no va ser així— ha perdurat fins avui. És un símbol de com es barreja el que és llegendari amb el real. La veritat és que durant segles hi ha hagut una incomprensió i rebuig mutus que dificultaven avançar.

En ocasió de l’encontre de Lund (Suècia) propiciat pel Papa amb els luterans amb motiu dels 500 anys de la Reforma, Francesc ha exposat algunes idees suggerents. Com a exemples: No confondre unitat amb uniformitat; la unitat no passa per renunciar a una història de fe; és un do, no el resultat d’esforços diplomàtics; s’aconseguirà si s’avança en l’amor i en el servei als més necessitats.

En aquest temps en què els països reben centenars de milers d’immigrants i refugiats, l’ocasió per a prestar aquest servei és clara, i aquí no cal distingir entre religions dels que arriben ni dels que presten aquests auxilis. En aquesta conjuntura, avançar en la unitat es tradueix a ajudar l’altre com si fos Jesús mateix. És el millor camí per a la unió entre nosaltres.