Als 4 vents

FILLS DE L’ESGLÉSIA


El 4 octubre de 1582 santa Teresa estava agonitzant en el seu llit d’Alba de Tormes quan les monges que l’acompanyaven li van sentir aquest últim murmuri: «A la fi, Senyor, moro filla de l’Església.»

Al diumenge següent a la festa de l’Epifania la litúrgia celebra el Baptisme del Senyor. És el pòrtic dels sagraments, que ens regenera com a fills de Déu, ens revesteix de Crist i ens incorpora a l’Església, la comunitat en la qual santa Teresa estava tan satisfeta d’haver viscut fins al dia de la seva mort.

El cristià no és un vers solt, sinó que forma part d’un poema diví. No se salva sol, sinó en el si d’una comunitat de creients. Som sociables per naturalesa i Déu mateix ha volgut que estimar-lo a ell i als qui ens envolten siguin amors inseparables.

El catedràtic Francesc Torralba exposa que tot diàleg comença amb el reconeixement de l’altre, i cita que el nàufrag Robinson Crusoe, perdut en una illa deserta, no troba interlocutor fins que troba Divendres. Només llavors podrà parlar amb l’indígena, i ho faran establint un sistema de signes comuns que els permetin comunicar-se. Caldran aquests signes acceptats per ambdues parts per compartir pensaments i projectes.

El baptisme ens introdueix en l’Església, ens fa germans en la mateixa fe en Jesucrist i ens porta a compartir el tresor de béns i signes que l’Església administra i ensenya des de la seva fundació. I això passa a qualsevol edat en què un rep el sagrament.

Són freqüents els batejos d’adults, com ho eren en la primitiva Església, però l’habitual i recomanat és que els nens siguin batejats en els primers mesos. El Catecisme de l’Església catòlica assenyala en el seu punt 1250: «L’Església i els pares privarien l’infant de la gràcia inestimable d’esdevenir fill de Déu si no li conferien el baptisme poc després del naixement.» Aquesta forma de procedir està testificada des del segle II, però es remunta a la predicació apostòlica.

L’oració que Crist ens va ensenyar, el parenostre, ens porta a dirigir-nos a Déu en plural. Som part del seu poble, comunitat de batejats. De races i colors molt diversos, amb formes de pensar diferents, de totes les edats i procedències, però el signe de la Creu ens identifica i l’aigua del baptisme ens submergeix en aquest oceà d’amor, preludi de l’amor inefable de la vida eterna.