Als 4 vents

ANY NOU, NOVA OPORTUNITAT


Com un ritual, quan arriba el primer dia de l’Any Nou i sonen les dotze campanades, la festa s’estén com un esclat d’alegria i d’esperança. Els diversos meridians del món propicien que les celebracions es vagin succeint, com una carrera de relleus que contemplem en les nostres televisions, començant per l’Orient.

Hi ha un text famós de Carl Sagan, escrit quan la nau Voyager 2 va prendre la primera fotografia de la Terra des de l’espai i va observar la seva aparença de petit punt blau perdut en la immensitat de l’Univers, que diu: «Cada rei i camperol, cada jove parella enamorada, cada pare i mare, cada nen esperançat, inventor i explorador, cada mestre de moral, cada polític corrupte, cada superestrella, cada líder suprem, cada sant i pecador en la història de l’espècie va viure aquí en un gra de pols suspès en un raig de llum de sol.»

Per una banda aquesta observació ens fa humils. Què és l’espai, per dominar el qual lluiten tants pobles? I què és el temps, que cada any celebrem amb les seves dates assenyalades i aniversaris?

Això no obstant, les persones no som àtoms perduts, sinó alguna cosa gran, ja que hem estat creats per Déu a imatge i semblança, partícips del seu poder creador i cridats a gaudir de la vida eterna.

En la seva encíclica Fides et ratio, Joan Pau II observava que hi ha preguntes de fons que tots ens plantegem, com «qui sóc jo?», «quin és el sentit de la vida?», «què hi ha després?». Apareixen en la predicació de Jesucrist, però també en totes les religions, com les de Confuci i Buda, i en els filòsofs, com Plató i Aristòtil, i els escriptors, com Homer i Sòfocles.

El dia de Cap d’Any cau aquesta vegada en diumenge, el dia del Senyor, i aquesta coincidència serviria com a resposta a les preguntes. El món, i nosaltres amb ell, som del Senyor, d’ell venim i a ell anem.

Anem cap a Déu en el temps. La vida ens concedeix començar un altre any, el 2017 del calendari cristià que arrenca amb el naixement de Crist. Un any més en la nostra vida que comença amb esdeveniments previsibles, però també amb pàgines en blanc: successos imprevisibles i fets que nosaltres mateixos farem possibles.

La felicitat que avui ens desitgem els uns als altres, mitjançant tota mena de missatges, no ha de ser foc de bengala que aviat s’apaga. Perquè perduri hem d’assentar-la en valors sòlids: la nostra relació amb Déu i amb els altres sent alhora adoradors i compassius.

Que tingueu tots un feliç i sant Any Nou.