Als 4 vents

ALEGRIA I SOLIDARITAT PER NADAL


L’any 1843 Charles Dickens va visitar la seva germana a Manchester i va aprofitar aquests dies per trobar-se amb representants d’organitzacions de caritat que ajudaven les classes més desposseïdes en aquesta ciutat industrial. Com a periodista que era, a més d’escriptor, pensava publicar un reportatge de denúncia de l’extrema pobresa que hi ha a les ciutats i l’explotació dels nens en el mercat laboral. Però un amic el va convèncer perquè escrivís una peça literària, en comptes d’un article, i en una setmana es va inventar el «Conte de Nadal».

L’èxit va ser rotund. Va immortalitzar el Sr. Scrooge, un ancià avar que avorria el Nadal i l’alegria de carrer que es vivia en aquestes dates. Era un home que va rebre la visita dels fantasmes del Nadal passat, present i futur, visió que li va fer canviar de vida i penedir-se d’haver estat insolidari.

Com en tants personatges de Dickens, el model existeix realment, encara que en grau menys dramàtic. Hi ha poca gent que avorreixi el Nadal, però sí que n’hi ha molta que no el viu amb ple sentit del que se celebra: el naixement de Jesucrist, l’esdeveniment més gran de la història humana.

Està molt bé que es posin llums als carrers, que els aparadors de les botigues ofereixin la possibilitat de fer-nos regals els uns als altres, però l’alegria del Nadal té un contingut espiritual que els cristians hem de tenir present. És el moment de mirar al nostre interior i alhora de mirar les persones que ens envolten, que són els nostres germans.

La solidaritat és el segon nom del Nadal. És bonic veure com les famílies celebren aquestes festes, com s’organitzen dinars d’empresa amb companys de treball. Això no ens ha de fer oblidar els qui no tenen res perquè no arriben a final de mes i no poden fer despeses extres mínimes.

També hem de tenir en la memòria tantes persones que són víctimes de la guerra a llocs com l’Iraq i Síria, on anar a missa és en ocasions un acte heroic perquè suposa desafiar perills mortals. I, per descomptat, el nostre Nadal ha de ser solidari amb els refugiats.

Recordem que Maria i Josep no van trobar lloc a la posada quan havia de néixer Jesús, i que els tres van haver de refugiar-se a Egipte quan Herodes va determinar la matança d’innocents. Quants nens vaguen ara amb els seus pares o sense ells pels països en conflicte, o fins i tot per Europa tractant de trobar un lloc segur!

Que a tots ells els tinguem molt presents en aquest Nadal que s’acosta.