Als 4 vents

LA MÉS BELLA


A vegades, en les meves visites a la Catedral de Tarragona, m’aturo davant l’altar de la Immaculada Concepció, advocació que celebrarem en els propers dies. És una capella barroca de finals del segle XVII en què van participar els millors artistes del moment: els escultors, els qui van treballar la fusta policromada, els qui van tallar el marbre, els pintors murals, els qui van fer els vitralls, la reixa…

Si per a honrar la Mare de Déu cadascú va aportar el millor que sabia, quelcom semblant penso que va succeir perquè Déu concedís a aquella jove de Natzaret totes les gràcies possibles. En la seva omnipotència, com no voler adornar la Mare amb les majors perfeccions? El missatge de l’arcàngel ho confirma: «Plena de gràcia…»

En efecte, els teòlegs que han aprofundit en la Immaculada Concepció coincideixen que el principal motiu que Maria fos concebuda sense ni tan sols la taca del pecat original va ser per raó de la seva maternitat divina.

El poble es va avançar als teòlegs. El sentiment popular va ser, des dels primers segles, que la Verge va ser immaculada, si bé la definició dogmàtica no va arribar fins al dia 8 de desembre de 1854, quan el papa Pius IX, envoltat de 54 arquebisbes, 92 bisbes, 43 cardenals i una multitud de poble fidel, definia el gran privilegi de la Mare de Déu amb aquestes paraules:

«La doctrina que ensenya que la benaurada Verge Maria va ser preservada immune de tota taca de pecat original en el primer instant de la seva Concepció per gràcia i privilegi singulars de Déu omnipotent en atenció als mèrits de Jesucrist, salvador del gènere humà, és revelada per Déu, i per això l’han de creure fermament i constantment tots els fidels.»

A Maria se l’ha anomenat la nova Eva. En les actes del martiri de sant Andreu apòstol, es llegeixen aquestes paraules que el Sant va dirigir al procònsol: «I ja que de terra va ser format el primer home, qui per la prevaricació de l’arbre vell va portar al món la mort, va ser necessari que, d’una verge Immaculada naixés home perfecte el Fill de Déu, perquè restituís la vida eterna que per Adam van perdre els homes.

Resulta lògic que l’art hagi exaltat la Verge com la criatura més bella que pugui ser portada a l’existència. Murillo va pintar una vintena de quadres de Maria Immaculada, i els qui no som artistes la representem en la nostra imaginació com la dona perfecta, la Mare de Déu i mare nostra. A ella ens encomanem.