Als 4 vents

LA CASA DE DÉU


El 13 de desembre de 2015 em va correspondre obrir la Porta Santa de la Catedral com a inici de l’Any Jubilar de la Misericòrdia, i de genolls vaig resar: «Aquest és el portal del Senyor. Obriré les portes de la justícia. Entro a casa vostra, Senyor.»

Durant tot aquest temps fins avui, quan estem a punt de clausurar l’Any Sant a la nostra arxidiòcesi, ens hem refugiat efectivament a la casa de Déu, que és el seu cor misericordiós; del Déu que és amor, revelat en Jesucrist, la prolongació del qual a la terra és l’Església.

L’Església no és una invenció humana; és el cos místic de Crist, en expressió de sant Pau. I encara que Jesús va corregir la samaritana dient que a Déu no se l’adora en una muntanya, com feien els del seu país, ni a Jerusalem, com deien els jueus, sinó «en esperit i veritat», des dels primers moments els cristians es reunien per a «la fracció del pa» i l’oració en comú en cases o en catacumbes, i quan va ser possible en temples.

No és casual que a aquests espais de celebració i pregària se’ls anomeni també esglésies. Les esglésies són part principal de l’Església, i a tots correspon cuidar-les, però no són només edificis, sinó la comunitat, les pedres vives que constitueixen els fidels.

La Jornada de Germanor que celebrem avui està destinada a ajudar al sosteniment de les necessitats de l’arxidiòcesi, que són moltes, totes relacionades amb la misericòrdia que ha estat objecte de contemplació en aquest Any Sant: evangelitzar, tenir cura dels pobres i necessitats, atenció sacerdotal, celebracions litúrgiques, centres de formació, conservació del patrimoni i serveis socials múltiples destinats a persones de tota edat, des dels nounats fins a la gent gran, acompanyant-los a néixer i a morir.

L’Església ha d’autofinançar-se, i ho fa quan els catòlics —i altres que no ho són— marquen una creu a la declaració de la renda, però la quantia que es recapta en aquest concepte no arriba a totes les necessitats, que mentre hi hagi pobres sempre seran més grans que les disponibilitats. La jornada de Germanor és una bona ocasió per a completar els ingressos que no són fruit només d’un càlcul econòmic, sinó manifestació de fraternitat. Ja en el primer segle del cristianisme unes Esglésies ajudaven a pal·liar la pobresa d’altres, i així les comunitats gaudeixen d’aquest intercanvi de béns propis d’una família, que això és l’Església: la família dels fills de Déu.