Als 4 vents

UNA SANTA DE REUS


Quan es va acabant l’any jubilar convocat pel papa Francesc, penso que podem meditar sobre la misericòrdia amb un exemple de vida molt proper: la reusenca santa Maria Rosa Molas (1815-1876), fundadora de l’orde de les Germanes de la Mare de Déu de la Consolació, beatificada per Pau VI l’any 1977 i canonitzada per Joan Pau II el 1988. El papa Montini la va qualificar de «mestra en humanitat» i el papa Wojtyla va destacar el seu lliurament a l’oració, que sovint perllongava a la nit.

Les vides dels sants no són per a admirar i emmarcar, sinó per a imitar. En aquest cas podem pensar en una nena, filla de pares cristians, que va jugar pels carrers de Reus i es va educar en els seus col·legis. Des de jove va sentir la crida a tenir cura dels malalts, per la qual cosa va ingressar a la Comunitat de l’Hospital de Sant Joan i a la Casa de la Caritat.

S’esmerçà en les cures hospitalàries enmig d’una situació política difícil, fins i tot de guerra, com quan el general Martín Zurbano va bombardejar Reus. En aquella ocasió, Maria Rosa Molas va fer una cosa heroica: amb dues germanes més va creuar la línia de foc i va anar a trobar el general per a sol·licitar-li que deixés d’atacar la ciutat, petició que va ser atesa.

L’heroisme de la mare Molas no es va manifestar, però, només en aquest fet extraordinari, sinó en la quotidianitat del seu servei als necessitats, sobretot els malalts, per la qual cosa també va fundar un llatzeret a Tortosa.

Amb tot, la seva projecció universal es va produir a rel de la fundació de l’orde religiós que porta el nom de Nostra Senyora de la Consolació, estès avui per tot el món, des d’Eslovàquia fins a les Filipines, des del Brasil fins a Burkina Faso. Amb el seu exemple va ensenyar a les seves monges que la tendresa no està renyida amb la fermesa. Va ser combativa en causes justes, com quan es va enfrontar a lleis anticlericals o a un metge que pretenia experimentar tractaments, com si fossin conillets d’índies, amb nens expòsits, abandonats pels seus pares i portats a institucions benèfiques.

Manifestava la tendresa amb els qui més la necessitaven: els malalts. És una lliçó per a tots nosaltres. El fet de visitar malalts o acompanyar-los al metge són obres de misericòrdia excel·lents que han de tenir prioritat en la nostra vida. Qui diu que no té temps és que li falta l’amor veritable, un amor del qual la mare Molas va ser un exemple.