Notícies

NOTÍCIES DIOCESANES AGÈNCIES I PREMSA CULTURA I ESPECTACLES


La Congregació de la Causa dels Sants promulga el decret de beatificació del Servent de Déu Marià Mullerat i Soldevila



enviar a un amigo



Aquest dijous, dia 8 de novembre, la Congregació de la Causa dels Sants ha promulgat el Decret de beatificació del Servent de Déu Marià Mullerat i Soldevila, pare de família i metge de professió, mort el 13 d’agost de 1936 a El Pla, prop d’Arbeca, per odi a la fe.

Després de comprovar la fama de martiri estesa entre els fidels i amb el compliment de les exigències del Dret, el dia 9 de juliol de 2003, l’aleshores arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, Mons. Lluís Martínez Sistach, va decretar obrir la Causa diocesana iniciant així el procés de beatificació. Un any després, el dia 26 d’abril de 2004, es va celebrar la sessió de clausura. La Congregació per a la Causa dels Sants va atorgar el decret de validesa dels actes l’any 2007.  

El lloc i data de la celebració de beatificació es donaran a conèixer properament.

Breu perfil biogràfic de Marià Mullerat i Soldevila

Marià Mullerat va néixer a Santa Coloma de Queralt el 24 de març de 1897. Als tretze anys va ser enviat a Reus on va ingressar al col·legi «Sant Pere Apòstol», pertanyent als religiosos Fills de la Sagrada Família, fundats per Sant Josep Manyanet. L’any 1914 va començar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona sent un dels estudiants més actius que recorria, especialment durant les vacances, diversos pobles i ciutats donant conferències sobre temes catòlics i sociopolítics en conformitat amb la doctrina de l’Església. Va obtenir la llicenciatura en medicina i cirurgia a l’octubre de 1921.

Mesos més tard, el 14 de gener de 1922, va contraure matrimoni amb Dolors Sans i Bové a Arbeca. En aquesta població van establir la seva llar, i allà, i en diversos pobles veïns, va exercir com a metge. Del matrimoni van néixer cinc filles, encara que la primogènita va morir tot just nascuda al gener de 1923. Va pertànyer a l’associació dels Exercicis Espirituals Parroquials. Es va inscriure en el Apostolat de l’Oració i va ser president del grup de la Perseverança de la fe. Animava els malalts greus a rebre els sagraments, assistia als pobres de manera gratis i fins als ajudava amb mitjans materials.

L’any 1924 va ser elegit alcalde d’Arbeca, càrrec que va exercir per dos triennis consecutius, fins al març de 1930. Era respectat pels seus conciutadans i va treballar en favor d’una convivència en pau entre els habitants de la vila, i va impulsar el progrés en els diferents àmbits, també en el religiós.

L’any 1931, en proclamar-se la Segona República Espanyola, es va manifestar molt conscient de la gravetat de la situació i del perill que corria la seva pròpia existència, per motiu de la fe que professava en l’àmbit personal i professional.

El matí del dia 13 d’agost de 1936 va ser tret violentament del seu domicili. Fins i tot, en aquests moments, no va deixar de fer el bé a aquells que el perseguien. Juntament amb cinc detinguts més va ser portat a «El Pla», a uns 3 quilòmetres de distància d’Arbeca, on va ser mort.

La fama del martiri del Servent de Déu va començar arrel del coneixement de la seva mort i va anar augmentant amb el pas del temps.