Notícies

NOTÍCIES DIOCESANES AGÈNCIES I PREMSA CULTURA I ESPECTACLES


Continuen les excavacions al recinte de culte de Tàrraco per a conèixer l’evolució històrica de la Part Alta de la ciutat



enviar a un amigo



La intervenció arqueològica al pati del Museu Bíblic Tarraconense, que en un futur acollirà un jardí bíblic, juntament amb els resultats dels estudis de l’urna funerària de Sant Cebrià, qui va ser bisbe de Tarragona i l’exposició «L’arqueologia de les primeres catedrals d’Europa» són algunes de les novetats arqueològiques que, aquest dimecres dia 13 de setembre, s’ha presentat a Tarragona en roda de premsa. La presentació ha comptat amb l’assistència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol i la cap de servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sra. Maite Miró.

Aquesta setmana s’han reprès les excavacions arqueològiques al recinte de culte de Tàrraco per part d’un equip dirigit per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic Tarraconense. És precisament en aquest lloc on se centra ara la intervenció, al pati de la Casa dels Concilis de Tarragona, on es troba part del porticat de tancament de la gran plaça de culte romana del segle I dC. Els treballs, que compten amb la participació d’estudiants de Màster d’Arqueologia clàssica, pretenen conèixer l’evolució històrica d’un porticat que ha determinat la transformació urbanística de la Part Alta de la ciutat. Es calcula que els treballs d’excavació tinguin una durada aproximada d’un mes.

En la mateixa línia de recerca també s’ha presentat l’estudi de l’urna del bisbe Sant Cebrià. El passat mes d’octubre es fer una intervenció per analitzar les restes contingudes a l’interior de l’arqueta funerària-ossari d’aquest bisbe amb data de 1460. Els resultats constaten que les restes pertanyen, com a mínim, a quatre esquelets diferents. Segons l’arqueòleg Andreu Muñoz, els resultats porten a un context cronològic ampli d’inicis del primer quart del segle V dC a segona meitat del segle VI dC i no es pot identificar amb el bisbe Cebrià, que viu a finals del segle VII dC. Altres restes sí que podrien coincidir amb aquesta cronologia, tot i que no s’ha pogut verificar. «Aquesta cronologia permet pensar que el dipòsit funerari pertany a època tardoromana i visigoda, quan l’àrea sacra de culte imperial es transforma urbanísticament en espai cultual cristià», ha explicat. Més endavant les restes s’haurien dignificat en un ossari i l’epígraf de la lauda transcrit.

Exposició «De Tarragona a Tournai: Arqueologia de les primeres catedrals d’Europa»

Del 16 de novembre al 21 de gener, solemnitat dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi,  es podrà visita al Museu Bíblic Tarraconense l’exposició «De Tarragona a Tournai: Arqueologia de les primeres catedrals d’Europa», una exposició itinerant produïda a Bèlgica que recull els resultats de les intervencions arqueològiques en diferents catedrals europees.

El muntatge incorpora els treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat que l’acull, de manera que el visitant podrà conèixer l’estat de la qüestió de la Catedral de Tarragona i alhora tenir una visió de síntesi de l’arqueologia a les catedrals europees. També s’organitzaran visites guiades a les restes arqueològiques que conserva el Museu Bíblic i els resultats de les actuals excavacions arqueològiques.